La meua tardor està mancada de pròleg. Hem menjat xai i vedella, però sense gatzara, sense càntics a l’hora del cafè, aquella hora més certa que real, terrosa, amb un toc de misteri. Per estos verals curulls d’argelaga fa de bon passar el Nadal, esperant la pluja o esperant la neu que, diuen, ha d’arribar
M’encén lo sol escolant-se pel costat del balcó. Diuen que nevarà ací al Montsià i a la Noguera m’esperen per anar a triar xisquetes. Diuen que és possible que neve ací, al litoral, a Les Cases. Tant de bo neve i l’aiguatge faça créixer el cereal dels camps sembrats. Mentrestant, em manquen hores, com tots