No recordava que vaig guardar veça per a sembrar-ne mig jornal i avui m’ha aparegut lo sac mentres plegava una borrassa. He fet una part per a les tórtores que ronden per ací i he deixat lo sac al lloc on era en previsió d’escampar-lo el proper març o abril. Amb esta canícula fa de
Esta cançó de bressol mos la cantava ma iaia Ramona a ma germana i a mi. No és que ara la canten ‘los Quicos’ als seus concerts, és que a l’Ebre i al Sénia s’ha cantat i es cantarà. ‘Traca traca tra, no em toques la pinta. Traca traca tra, ni el monyo tampoc. Traca
I Ha plogut uns pocs minuts, este matí, a Xert. Un núvol. Hem fet lo cafè a Sant Rafel i hem esmorzat a Traiguera. Avui hem acabat la feina prontet. Ara, a Ulldecona, les cigales fan lo ‘xiu-xiu’ i el sol escalafa la terra. Després d’un matí tapat, fa una estona que el dia s’ha
La confiança amb los veïns és l’únic gest que pot dignificar l’espècie a dia d’avui, però això és una altra utopia a dia d’avui. Viure amb confiança és una manera de sobreviure a l’actual estat de les coses, però primer cal ser conscients que lo món on vivim no ajuda gens a tenir confiança amb
Quan passe l’estiu i arribe el dia de collir ametles i la vespra de descorfar-les, desitjaré que els núvols que cobreixen els Ports mos porten la nevada del segle i que la pluja agombole la terra pels marges i el Sénia surte de mare. I que arribe el Nadal i els carrers esdevinguen espills multicolors,
Hi ha res més potent, transformador i positiu que l’amor? Jo estic convençut que no.
Les persones humanes que seguiu lo meu bloc recordareu que el dissabte passat vaig escriure sobre les meues patilles. Que si em vaig inspirar en lo venedor de la gallina Turuleca, que si patatim, que si patatam. Tot plegat per confessar-vos que esta setmana aniria a la ‘pelu’ a arreglar-me les dites patilles i, ja
Les formigues pareix que visquen en un univers a banda, en un estat al marge, en una dimensió amb un llenguatge i uns codis totalment aliens a la lògica humana. I, tanmateix, és ben bé el contrari. La seua organització en colònies son considerades pels estudiosos com a superorganismes, per bé que certament se’ls reconeix que
Els llençols, les ombres, rialles, la vespra, els grans arbres, els llibres, camps florits, el Mestral, el molí, el cafè, abraçar, passejar, la platja, la serra, poemes, meditar, respirar, saludar, somriure, fer feliç, oblidar, perdonar, conviure, conversar, la pluja, la lluna, la claror, conduir, viatjar, estimar.
No caldria publicar res sobre les meues patilles però considero que potser sí, i per bé que ací tothom diu lo que li peta i donat el dubte, l’amollo tant ample: La setmana que ve aniré a la ‘pelu’ a arreglar-me les patilles. Les meues patilles, ben poblades i ben llargues, no son producte del
Teixida d’esperances, d’angoixes i mals records que recorren els camins on broten els diàlegs, els rastres dels meus batecs es perden en la fosca i les ombres dels grans arbres. El fonament de la fe en el so de l’esquelleta que anuncia una presència mentres reposo al pedrís i em sento alegre i en pau,
‘Si pot ésser, qe sigui situat a peu de muntanya, en un lloc sanitós, i guaiti a migjorn: que hi hagi abundor de jornalers, sigui prop de bon abeurador, de vila pol·lent o de mar o de riu per on passin naus, o de camí freqüentat’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.