15 de març Dia que no estic segur que hagi estat ensopit ni distret. En tot cas, per ser diumenge, he intentat estar mínimament actiu sense una planificació clara, que deixo per als dies tècnicament laborables. De fet, els diumenges, dedicats habitualment a passejar per la muntanya al matí, i mandrejar al sofà a la
14 de març Com a persona introspectiva, les circumstàncies posen a prova el meu grau de coherència. Escassament procliu a les relacions públiques, incòmode en esdeveniments massius, inhàbil en festes o actes socials, amb un punt d’autisme, amb propensió a l’aïllament, no sé com administraré aquests dies de confinament ordenat. En aparença, administro relativament bé
Rellegeixo El quadern gris de Josep Pla. “8 de març” – Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat
Un dels llibres de l’any és Feixisme persistent, de la periodista Alba Sidera. L’autora, corresponsal des de fa una bona colla d’anys a Itàlia, ha exercitat la virtut de traduir la confusa i barroca política italiana en un text comprensible. I les seves percepcions són demolidores. L’èxit de Salvini no deixa de representar la culminació
Considerava Friedrich Nietzsche que res hi ha més hipòcrita que l’eliminació de la hipocresia. I en el camp de la segregació educativa, un fenomen endèmic del nostre sistema educatiu, la hipocresia és norma en una societat profundament desigual. El recent Pacte contra la Segregació constatava que el nostre és un sistema disfuncional, que ja contenia