Si pogués aturar el temps, jo l’aturaria avui, perquè avui no tenim sol, només pluja i més pluja, al matí i al capvespre i ens plourà tota la nit. Visc amb goig el silenci de l’aigua i les tronades. Demà el sol mos llevarà, penetrarà a la cambra i mos quedarà el gran consol de
‘Li heu regalat l’amor dels ulls i Ell us trencava les cadenes.’
Esta mateixa vespra, quan passejavem amb ma filla Aran vora el mar, al Marjal, he recordat los dies que, fa vint anys enrere, jo passava a un pis amb vistes a la platja de Calafell. Aleshores, jo en tenia 18 i vint-i-alguns i dedicava els caps de setmana a col•laborar en l’excavació d’un jaciment epipaleolític
I Sento com respires i ara que em desvetllo m’endinso en la foscor. Un desig m’ha atrapat: Que esta estona de nit fongue tots los neguits, los neguits teus i meus. II Et veig caminar pel teu tros. A la mà hi portes l’aixada i mires a terra, capcot. Cauen los pensaments al pou i