Solcades

Eduard Solà Agudo

16 d'octubre de 2019
0 comentaris

En aquesta tardor

I

Sento com respires
i ara que em desvetllo
m’endinso en la foscor.
Un desig m’ha atrapat:
Que esta estona de nit
fongue tots los neguits,
los neguits teus i meus.

II

Et veig caminar pel teu tros.
A la mà hi portes l’aixada
i mires a terra, capcot.
Cauen los pensaments al pou
i les esperances dormen.

III

Recordem los amics
ara que esmorzem junts.
Riem de xonades
i mos sentim valents,
en aquesta tardor
que tot just comença.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!