La festa major s’acabà. La gent se n’anà a dormir amb la satisfacció del deure acomplert. – A l’Empordà volem bones cobles!… – digué un home que passava. – Perfectament! – contestà un altre ciutadà. – I la qüestió és anar sempre units! – D’això, ni parlar-ne! Josep PLA. El meu país. Barcelona: Selecta, 1958,
I encara més, que calia el Mestral que a la mar fa aquells giravolts en remolí que vistos des de terra no pareixen gran cosa, però quan t’hi trobes et superen en l’esbatussada del mar contra tota humana mesura. I jo a la mar sóc molt poca cosa, encara que estiga a deu metres de
Les onades del roquissar, del les cales on les hores passen lentes. És la remor de tothora que ens alegra i ens desvetlla.
Lo temps del raïm, de la verema, de cels blavíssims i nuvolades que et deixen perdut als camps terrallencs, plantat al desert, amb l’ànima als peus per no defallir en la bellesa i la solitud. Vilalba dels Arcs. Estranyo el poble. Horta, Batea, Pinell, Gandesa. Retornen els grills en fer memòria. La Fatarella. Ma vida
Bertolt Brecht va escriure un poema en que anomenava els plaers de sa vida: El llibre retrobat, el gos, llegir el diari, ser amable… Vaig obrir el compte al YouTube per a fer-ne un muntatge amb la mar tarragonina de fons. Des d’aleshores, aquell vídeo encapçala el meu canal. Brecht és refereix a les coses
El silenci dels grills, lectures nocturnes, la claror dels estels, el desig d’escriure sobre coses banals, prescindibles, fútils, com la mar desfeta o un amor retrobat en acabar l’estiu. Una lletra alegre rellegida espaiet mentres torna a ploure. Desprendre’s del camí amb la perspectiva, la panoràmica, dels ocells que migren. Clarors dels oceans, somnis reveladors,
Esta setmana ha arribat un poquet de Llevant a la costa, el precís per a deixar-nos ancorats en l’aigua enlloc de fer braçades al mar. Encara manca un mes per acabar l’estiu, com aquell qui diu i compta sense pensar-hi, però ara l’agost s’ha acabat i el dia 10 començarem el col•le, el curs, el