Solcades

Eduard Solà Agudo

La meua psoriasi

30 de setembre de 2018

La meua psoriasi, manifestada greument fa tres anys, té un caràcter intermitent, coindicidint amb l’estació de l’estiu, principalment. La patologia em dugué a cercar un remei que m’ajudés a combatre-la des de la prevenció, convençut que l’alimentació i l’estrès hi tenien una relació més o menys proporcional a l’aparició dels granets que broten com els

Llegir més

The Doors

29 de setembre de 2018

Fou mon cosí Ricard qui em feu descobrir la música dels Doors, a la qual m’hi vaig enganxar durant tota l’adolescència i de quina manera. En vaig ser un fan total. Tant fan, que encara als vint-i-sis m’emocionava al concert que van fer en Ray i en Krieger a la sala Razzmatazz celebrant les ilustres

Llegir més

Escoltar el vent

28 de setembre de 2018

Reviure el fred, escoltar el vent, sopar sopes, pujar al terrat ben abrigat, dormir esgotat, llevar-me aviat, esperar el sol, les aurores, la claror al mar, la pau, l’amor, allò que val, allò senzill i universal.

Llegir més

La tardor ha començat

25 de setembre de 2018

El temps ha fet un gir, però el sol torna a brotar pel costat de la mar i es pon a la serra. Camino, passejo. Del silenci eloqüent n’espero la pluja abans de retrobar el nou punt de partida. Les hores són grises i la boira s’esfum per la terra plana. Temps de mandarines, rovellons

Llegir més

L’últim cimal

23 de setembre de 2018

Avui hem tombat un cimal enorme que s’enlairava i després dequeia formant una volta gairebé perfecta, però que no beneficiava gens el creixement de l’olivera. Feia anys que me’l vestia per a l’ocasió. Tants anys com porto tractant amb oliveres centenàries, esporgant-les, adreçant-les, guiant el seu creixement per a formar una copa el més esplèndida

Llegir més

Avui llegiré poemes

23 de setembre de 2018

El temps es perd per la terra on les formigues feinegen i els mussols esperen la nit. Deu fer una dècada que visc rellegint l’Antic Testament. Estranyo les aparences i tot allò que va passar: Un estiu breu i una tardor que sacsejaren el meu cor i em vestiren per no raure al desert de

Llegir més

Broten les llunes

23 de setembre de 2018

Broten les llunes, s’enlairen les flors, volen les lletres i jo no tinc por de tenir raó. La puput xerra, és molt garlaire, i els coloms beuen l’aigua dels gossos que ja han esmorzat. Deso el cap al sol. Deixo el temps allà. Torno a la platja. Camino a soles, baldat i tolit.

Llegir més