‘Heus ací, jo he guardat fusta al moll…’. Este poema -‘Nocturn per a acordió’- del nostre Salvat-Papasseit me’l sé de memòria gràcies al no menys nostre Ovidi. Al voltant del Port Vell de Barcelona o Moll de la Fusta -amb els molls del Dipòsit i de la Barceloneta- actualment hi trobem l’edifici de Palau de
No sé per què les anomenem ‘hores bruixes’. Sigui com sigui, és un bon moment per a recollir-se cap endins i observar els contrastos del nostre entorn.
Una prova que la ciència es troba en hores baixes és que no es socialitza i no es socialitza bé. L’evidència és clara: Jo visc sense ‘tele’ des de fa molts anys, però no em cal per saber la mena de pa que s’hi dóna. Precisament no en tinc per este motiu: Perquè el pa
Es tracta, segurament, del quadre més representatiu en referència a la nostra Diada Nacional, obra d’Antoni Estruch, mort tal dia com avui del 1957, fa exactament 60 anys, a Buenos Aires. Hi destaca Rafel de Casanova, ferit de mort mentres defensa el baluard del Portal Nou amb la bandera de Santa Eulàlia a la mà.
Fa uns dies que ensopego amb un petit llibre. D’ençà que me’l tornà una amiga que no para de donar voltes per casa. Deu ser perquè és menudet i no fa nosa a cap racó de taula, ni tauleta, ni cadira, ni al sofà. El vaig comprar a La Casa del Llibre, al Passeig de
He recordat que al principi jo volia tancar ací, a la dreta del Camp de tir d’Ulldecona, a escassos metres d’on tanca en Josep, a la ratlla imaginada amb el País Valencià. Jo volia tancar les cabres alpines a la Tossa perquè és un indret molt accessible i estic a la vora de tot lo
Les coses senzilles i les paraules senzilles i els gestos senzills i amables són els que generen més confiança. Perquè a ningú li agrada que li prenguin el pèl amb eloqüents i enrevessats plantejaments que confonen. Ni amb particulars raonaments que no atenyen al sentit comú. Perquè la veritat és que no hi ha veritats
‘La por neix sempre de la ignorància’. Ralph Waldo Emerson. The American Scholar, 1837.
He passejat la serra, amb gana i empenta. Amb gana i empenta, he passejat la serra i les planures de tarongers. I al capvespre he tornat al mar. Al mar, al capvespre, fa de bon estar. A causa del Mestral, los còdols de les cales formen un talús ideal per a gaudir de la brisa.