En les reaccions immediates a les eleccions d’ahir vaig detectar una certa decepció pels resultats. És raonable. El grau de tensió abans i durant la campanya més dura que recordo, inspirava una voluntat de posar fi per la via ràpida a aquesta mena de “processisme” que ens sembla inacabable. L’extraordinària mobilització protagonitzada per l’independentisme es
Necessito compartir-ho: estic escandalitzat per la manera en què s’ha desenvolupat aquesta campanya. Com a docent, constato que hem assistit un espectacle lamentable que fa molt poc en favor de l’educació –de la bona educació- del nostre país, que contradiu els valors i actituds que, des de les ordres que emanen dels mateixos que les
Quan aquest article es publiqui, quedaran molts pocs dies per prendre una decisió transcendent, probablement la més transcendent de la nostra generació. El 27-S votem què volem ser de grans. Com és lògic, això genera dubtes, incerteses, i fins i tot el pànic del vertigen que qualsevol dels nostres alumnes experimenta a l’hora d’entendre que,
Sabia que aquesta campanya electoral seria especialment dura. Tot i així, no deixa d’escandalitzar-me les tones d’intolerància, agressivitat, amenaces, mentides i mala llet que l’unionisme, braç polític de l’estat profund i saba de l’imperi, ha dedicat en aquestes eleccions transcendents. La histèria del poder polític de Madrid anunciava que abans es trencaria Catalunya que Espanya.
És un tòpic referir-se a la coneguda frase de Georges Santayana de “els pobles que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la”. La història no es repeteix mai… tot i que sempre ens ofereix curioses coincidències. Del que no tinc cap dubte és que sempre resulta pedagògica, sempre i quan sapiguem extreure les seves
INDIFERÈNCIA 12 de setembre Per quart any consecutiu, vaig tornar a participar de la Diada. Per quart any consecutiu, ho vaig fer sense entusiasme. Com que no sóc l’alegria de la festa, no m’acaba d’agradar aquesta mena d’actes col·lectius de cohesió tribal. Com sempre, hi era allà amb la vocació d’acompliment del deure. No m’agraden
“Mantened la unidad de las tierras de España, exaltando la rica multiplicidad de sus regiones como Fuente de la Fortaleza de la unidad de la patria.” Aquesta és la darrera voluntat del dictador Franco, encàrrec que deixa al Borbó, a qui nomena successor. La resta ja ens la coneixem. L’establiment d’un nou règim que, des