Procés constituent
12 d'abril de 2013
2 comentaris
Una de les poques alegries dels darrers temps me les han donat l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades. Sembla que algú, a la fi, ha decidit posar lletra a la música de la dissidència. Algú vol transformar en himne cohesionador la fressa del malestar. I aquest algú té prou crèdit personal i moral per posar-se