Publicat el 9 de desembre de 2012
Pensament d’una tarda
Esclaten amb força les ones
que el vent empeny arràn
de costa.
Em lliuro a la tarda fràgil,
al dibuix d’un mar inquiet,
a la seducció d’un Sol
que encara escalfa,
al traç imaginàri d’un núvol
que reposa sota un cel serè.
Respiro el vent plàcid que
arrela dins el mar,
l’aroma de la sal que perdura
en el pensament d’una tarda
que el vent empeny arràn
de costa.
Em lliuro a la tarda fràgil,
al dibuix d’un mar inquiet,
a la seducció d’un Sol
que encara escalfa,
al traç imaginàri d’un núvol
que reposa sota un cel serè.
Respiro el vent plàcid que
arrela dins el mar,
l’aroma de la sal que perdura
en el pensament d’una tarda
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent