Publicat el 9 de desembre de 2012
L’esclat de la paraula
He cercat la solitud necessària
per descriure el que em complau,
per percebre les sensacions
arràn de pell.
He vist un mar tenyit de somnis,
el bressol de les onades
removent els sentiments…
M’he deixat acariciar per la brisa
encissadora que desembolica el mot.
Sentint a cau d’orella…
l’esclat de la paraula feta poesia.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent