Amb els cinc sentits

Suaument…frega la pell,
la llàgrima dòcil que sobrevé
a un record.
He sentit la tebiesa
d’un sentiment, que m’embarga
aquestes hores…
Llegint la veu que em parla
de tu pare, que et dignifica,
la satisfacció de saber-te
una bona persona,
la teva alegria que tan
fàcilment ens feies arribar.
Embargada per l’emoció de les
paraules, he tornat a reviure
les hores que un temps
passat ens van pertànyer…