Publicat el 16 de desembre de 2012
Retrovaments
S’inclina el raig de sol,
per l’escletxa del temps,
l’horitzó es lliura a les
carícies d’un mar que es
desperta,
a les veus d’un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l’abric
d’altres mans…
les veus càlides d’aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments…
Els capvespres s’il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,
amorosa… besant la gèlida
nit.
per l’escletxa del temps,
l’horitzó es lliura a les
carícies d’un mar que es
desperta,
a les veus d’un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l’abric
d’altres mans…
les veus càlides d’aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments…
Els capvespres s’il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,
i allà dalt la lluna blanca.
amorosa… besant la gèlida
nit.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Idílico