L'Hereu Riera

Translation (traducción):

[Una consejera de un Gobierno autónomo menor, significada usualmente por su exquisita buena educación, tiene sin embargo un sorprendente arrebato ante la presencia de un ejemplar de inocente diputado cosmopolitavetónico y ciudadaldeano ejemplar]

—¿Y qué pasa, pues, con la Ley del cine, maldita sea mi estampa?!, ¿y con la de los cartelitos de los establecimientos comerciales?, ¿y con las corridas de toros, y con las etiquetas bilingües… y con tutti quanti? ¿Es que no hay que acatarlas, éstas, diputado Rivera?!
—¡AGGHH!!
—(Mira qué arrebol se le ha puesto en la cara, al mindundi…, queda claro que la Consejera le ha dejado en evidencia)
—(…y no veas si pilla aparte a la Camacho: la va a poner de vuelta y media!…)

Guió i dibus: Min

Translation into Manchego (traducción al manchego):

[Una consejera de un Gobierno
autónomo menor, significada usualmente por su exquisita buena educación,
tiene sin embargo un sorprendente arrebato ante la presencia de un
ejemplar de inocente diputado cosmopolitavetónico y ciudadaldeano
ejemplar]

—¿Y qué pasa, pues, con la Ley del cine, maldita sea
mi estampa?!, ¿y con la de los cartelitos de los establecimientos
comerciales?, ¿y con las corridas de toros, y con las etiquetas
bilingües… y con tutti quanti? ¿Es que no hay que acatarlas, éstas,
diputado Rivera?!
—¡AGGHH!!
—(Mira qué arrebol se le ha puesto en la cara, al mindundi…, queda claro que la Consejera le ha dejado en evidencia)
—(…y no veas si pilla aparte a la Camacho: la va a poner de vuelta y media!…)

Translation (traducción):

[Un ciclista de pega se dispone a penetrar, raudo y veloz, en lo que sería la Comunidad Autónoma Vasca (antiguamente País Vasco), en cumplimiento de la correspondiente etapa de la edición del 2011 de la Vuelta Ciclista a España (que sería el territorio por donde transcurre precisamente la serpiente bicolor de la mencionada Vuelta ciclista)]

—¡Vamos allá, y aun más: acullá!

Guió i dibus: Min

Translation into Burgalian (traducción al burgalés):

[Un ciclista de pega se dispone a penetrar, raudo y veloz, en lo que
sería la Comunidad Autónoma Vasca (antiguamente País Vasco), en
cumplimiento de la correspondiente etapa de la edición del 2011 de la
Vuelta Ciclista a España (que sería el territorio por donde transcurre
precisamente la serpiente bicolor de la mencionada Vuelta ciclista)]

—¡Vamos allá, y aun más: acullá!

Espanya està muntada sobre
“l’èxit” d’una agressió militar (en successives edicions, per no dir
sense solució de continuïtat), sobretot contra Catalunya… ¿De quina puta legalitat parlen, doncs,
i de quin “sentido común”, aquests tocacollons de l’Asociación por la
Intolerancia, els de Convivencia Cínica Catalana, els Ciudadaldeanos, el
Partido Populachero i tota aquesta púrria?!

I sí, ja que treuen el tema: són bois, i a més estan completament embogits, aquests falangistes del Miniimperi espanyol del segle XXI!

I també és veritat, com diu el company del FB que m’ha donat a conèixer l’última genialitat d’aquesta genteta tan creativa, que els catalans no tenim ningú que ens en defensi (amb una defensa efectiva, i no pas ximplement assegurant-nos que, aquesta vegada sí, els hi “plantaran cara”, que seran “decisius a Madrid”, aquesta vegada sí, i cridant els ciutadans catalans en general i els mestres en particular a la “insubmissió” i a la manifestació pública del cabreig acumulat. No són governants? Doncs que governin, i amb un parell de pebrots! ¿O era per a una altra cosa que es van presentar a les eleccions i van guanyar-les “amb il·lusió” i “amb satisfacció”?):

«No
era la UFA de l’alemanya nazi que passava vídeos com aquest, tractant
els jueus de rates, per exemple? No és denunciable, això? On hem
d’arribar per defensar-nos d’aquestes humiliacions, quan ni les
institucions ni la justícia ho fan? Què ens queda?, la resignació i la
impotència? Avui tinc un mal dia…!»

Quico Romeu
___________________________________

[_{Il.lustració de l’entradeta: JAP, a El Punt Avui del 31/8/2011}]

Translation (traducción):

[Un activista anónimo, pero a todas luces prósimo al partido único PPSOEZ, aprovecha la oscuridad circundante para modificar, regodeándose, un viejo lema escrito con justificada indignación en un muro por otra anónima mano]

—[pchhhhhhh!] TOMA DEMOCRACIA REAL YA!!

Guió i dibus: Min

Translation into Leonian (traducción al leonés):

[Un activista anónimo, pero a todas luces prósimo al partido único
PPSOEZ, aprovecha la oscuridad circundante para modificar, regodeándose,
un viejo lema escrito con justificada indignación en un muro por otra
anónima mano]

—[pchhhhhhh!] TOMA DEMOCRACIA REAL YA!!

Translation (traducción):

[Una vez finalizada con un rotundo ésito la misión secreta “Reforma Exprés de la Sacrosanta”, los dos mandamases másimos de la Nación se fela… se felicitan mútuamente ante un ejemplar recién impreso de la nueva “Constituyyoción Española”]

—Pues sí, Pepe Luis, tal como ha quedado me gusta, me gusta, me gusta mucho… ¡Te felicito por la parte que te toca, muchacho!
—Gracias, Mariano, lo mismo digo
—Decididamente: cuando queréis, los socialistas no sois tan inútiles como parece…

Guió i dibus: Min

Translation into Santanderian (traducción al santanderino):

[Una vez finalizada con un rotundo ésito la misión secreta “Reforma
Exprés de la Sacrosanta”, los dos mandamases másimos de la Nación se
fela… se felicitan mútuamente ante un ejemplar recién impreso de la
nueva “Constituyyoción Española”]

—Pues sí, Pepe Luis, tal como ha quedado me gusta, me gusta, me gusta mucho… ¡Te felicito por la parte que te toca, muchacho!
—Gracias, Mariano, lo mismo digo
—Decididamente: cuando queréis, los socialistas no sois tan inútiles como parece…

Com fer quadrar un cercle viciós: “La llengua catalana no serveix per a…

–l’esport
–la informàtica
–el rock’n’roll…”

1r step: Domineu militarment, amb qualsevol pretext (l’excusa d’una successió hereditària monàrquica pot anar de meravella) el país que vulgueu annexionar-vos, a tots els efectes.
2n step: Imposeu la vostra llengua (sobretot, molt important, a través de l’escola, i amb l’administració de justícia) sense pressa però sense pausa, i aprofiteu la primera oportunitat per prohibir l’ús de la seva.
3r step: Els natius del país perdran paulatinament però sense parar el costum i la facilitat de fer servir la llengua pròpia, que progressivament se’ls hi farà estranya al mateix temps que es familiaritzen cada cop més amb la vostra.
4t step: Arribats a aquest punt, serà el moment de “demostrar-los” que la seva llengua “no serveix per a…” (l’esport, la informàtica, el rock’n’roll, la física quàntica o nuclear, el cinema, etc), ja que es tracta d’una llengua “rara, difícil i limitada”, i per tant prescindible. Per reforçar la impressió o el “convenciment” que això és així, convertiu la seva llengua en dialecte o els seus dialectes en llengües, segons el cas i el moment, prescindint olímpicament del criteri científic dels lingüistes: en política, perquè una cosa sigui veritat només cal dir-la a tot volum i repetidament.
5è step: Un cop assolit aquest nivell, no permeteu de cap manera que els nadius recuperin la llengua oriünda (molta atenció a evitar, sobretot, que ho facin a través de la immersió lingüística a l’escola, que és un mètode molt efectiu i per tant molt perillós, i a més avalat per la comunitat científica), ja que, no ho oblidéssiu pas, el vostre país és aquell territori on es parla la vostra llengua, i la vostra llengua té tot el dret (que ja haureu procurat, atenció, que sigui constitucional!) a ser, en el vostre país, la llengua preferent (mentre no arribi el moment de ser l’única) en tots els àmbits socials i vehicular en l’ensenyament.

Annex: ¿Recordeu aquell vídeo dels bombers catalans fent una torre independentista a Nova York, mentre eren esbroncats per espanyols de bé? Doncs observeu aquest segon vídeo, no menys il·lustratiu i pedagògic: els mateixos bombers rectifiquen una seva actuació també separatista i, a mig cantar el seu rancorós himne “nacional”, un d’ells va i accepta posar davant del grup la bandera nacional espanyola, pressionats pels xiulets i els crits dels bombers espanyols presents. Tingueu-ho present: un cop escampada la “xenofòbia inversa”, la ràbia dels vostres súbdits envers els oriünds que s’atreveixin a aixecar el cap es convertirà en un factor de coacció suplementària molt i molt important.

__________________________________

[_{Imatge de l’entradeta: bayatsblogspot.com}]

Translation (traducción):

[Los pasteleros mayores del Partido único español, PPSOE, maniobran en plena noche, y no precisamente al mando de un coche, sino en las costillas del virtual estadista (o del estadista virtual, más bien) Durán y Lérida]

—Esperamos y confiamos y contamos con ello: que Durán y Lérida haga, como de costumbre, a última hora (en el último minuto, si es preciso) un ejercicio de responsabilidad…
—… y si no lo hace, no importa: ya le bajaremos los pantalones nosotros mismos!

Guió i dibus: Min

Translation into Extremenian (traducción al extremeño):

[Los pasteleros mayores del Partido
único español, PPSOE, maniobran en plena noche, y no precisamente al
mando de un coche, sino en las costillas del virtual estadista (o del
estadista virtual, más bien) Durán y Lérida]

—Esperamos
y confiamos y contamos con ello: que Durán y Lérida haga, como de
costumbre, a última hora (en el último minuto, si es preciso) un
ejercicio de responsabilidad…
—… y si no lo hace, no importa: ya le bajaremos los pantalones nosotros mismos!

Translation (traducción):

[En la barra de un bareto coinciden un español-español y un español de peaje, y deciden amigablemente pagar la consumición —las consumiciones, o séase— “a la catalana”: el catalán paga lo suyo y lo del otro]

—Oyes, ¿no serás tú el famoso cornudo catalán, verdá?
—Pues eso parece… GRRRR!!
—Pues entonces tienes que pagarme estas copillas, como un Pepe…
—¿Ah sí? ¿Y quién lo dice, si puede saberse?
—¡La Sagrada Constitución!!

Guió i dibus: Min

Translation into Extremadurian (traducción al extremeño):

[En la barra de un bareto coinciden un español-español y un español de
peaje, y deciden amigablemente pagar la consumición —las consumiciones, o
séase— “a la catalana”: el catalán paga lo suyo y lo del otro]

—Oyes, ¿no serás tú el famoso cornudo catalán, verdá?
—Pues eso parece… GRRRR!!
—Pues entonces tienes que pagarme estas copillas, como un Pepe…
—¿Ah sí? ¿Y quién lo dice, si puede saberse?
—¡La Sagrada Constitución!!

Translation (traducción):

[Unos garrulos periféricos se presentan ante un funcionario del Estado Unido de España para pagar unos dinerillos atrasados, pero van y se dirigen al diligente empleado en su (de ellos) horrísono vernáculo, con todo el atrevimiento]

—¡Buenos días! Venimos a pagar nuestra modesta cuota anual de solidaridad obligatoria…
—Mi compañero se refiere al impuesto en concepto de esclavitud…
—¡Chitón!, a callarse, digo!… Aquí me se habla en cristiano, ¿estamos? Y basta ya de abusar de nuestra tolerancia, coño!

Guió i dibus: Min

Translation into Melillian (traducción al melillense):

[Unos garrulos periféricos se
presentan ante un funcionario del Estado Unido de España para pagar unos
dinerillos atrasados, pero van y se dirigen al diligente empleado en su (de ellos)
horrísono vernáculo, con todo el atrevimiento]

—¡Buenos días! Venimos a pagar nuestra modesta cuota anual de solidaridad obligatoria…
—Mi compañero se refiere al impuesto en concepto de esclavitud…
—¡Chitón!, a callarse, digo!… Aquí me se habla en cristiano, ¿estamos? Y basta ya de abusar de nuestra tolerancia, coño!

Translation (traducción):

[Un empleado de España SA carga hasta los topes a un sufrido burro (catalán, por más señas) de la empresa, aparentemente sin darse cuenta –o sin importarle un carajo– que el pobre animal está a punto de sacudirse los bultos de encima, sacudirle a él una patada en plena jeta y largarse con viento fresco a otros pastos donde no abusen de su inveterada y celebrada paciencia]

—(Si no le doy una buena coz ahora mismo y salgo por patas, este cabronazo va a conseguir que la palme!…)

—¿Decías algo, amigo?

Guió i dibus: Min

Translation into Andalusian (traducción al andaluz):

[Un empleado de España SA carga
hasta los topes a un sufrido burro (catalán, por más señas) de la
empresa, aparentemente sin darse cuenta –o sin importarle un carajo– que
el pobre animal está a punto de sacudirse los bultos de encima, sacudirle a él
una patada en plena jeta y largarse con viento fresco a otros pastos
donde no abusen de su inveterada y celebrada paciencia]

—(Si no le doy una buena coz ahora mismo y salgo por patas, este cabronazo va a conseguir que la palme!…)

En aquests temps de frenada de burro, per no dir de reculada general, en què tots plegats ens veiem obligats a l’estretor i a la grisor per poder pagar les alegries infantils i desenfrenades dels caimans de l’economia desbocada i de la política contemplativa que li fa de maria, de tant en tant –però més sovint del que dictaria la lògica, per sort– apareix algú que neda contra corrent i és capaç de crear, produir i manifestar-se amb un talent i unes ganes desconcertants, i amb un entusiasme encomanadís. (Com el Barça mateix –fent un paral·lelisme palmari–, ficat de ple en la creació de “la simfonia més perfecta” a base de meravelloses gestes i proeses, i això en un univers futbolístic on abunden els equips resultadistes, mediocres, violents i destralers).
S’acaba de produir un d’aquests miracles amb un personatge proper (en tots els sentits), el cantautor (no sé si la paraula encara és vigent) Toni Beiro, que té disc inèdit per presentar en públic, i ho farà aquest divendres a Figueres, en el marc del festival Acústica. “Són temps durs per a un romàntic de la música”, manifesta el cantant olotí a Xavier Castillón, en la crònica que aquest ha escrit a El Punt Avui d’aquest dimecres, i que reprodueixo tot seguit:

«Utopías coloristas (Vicious Records) és el tercer disc de Toni Beiro (Olot, 1974), que prèviament havia publicat Indomable (2006) i Hijos de un mundo hostil (2008). La seva discografia es completa amb la maqueta Por narices (2003) i el recopilatori El Búho Real
(2005), juntament amb Pitingo, Vanesa Martín i altres joves talents. En
el seu currículum també destaquen la gira que va fer com a teloner
d’Antonio Orozco (2004) o la col·laboració que ha portat a terme durant
tot aquest estiu en el programa de Ràdio 4 Directe 4.0, dirigit i presentat per Xantal Llavina.

»Des
que va formar el seu primer grup, amb només 6 anys, Toni Beiro ha
tingut l’oportunitat de conèixer detalladament el món de la música des
de tots els angles possibles. Per a Beiro, la música no és una afició,
ni un divertimento, sinó un ofici, una forma de vida i gairebé
una religió. “He dedicat gairebé tres anys de la meva vida a fer aquest
disc, des de la composició de les cançons, el procés d’enregistrament,
la recerca d’una discogràfica que volgués editar-lo…” Gravat i mesclat
als estudis Sound Club de Salt per Lluís Costa, excepte algunes
guitarres acústiques i veus enregistrades per Jordi Carles, el disc
inclou deu cançons, repartides en dues parts iguals i ben delimitades,
una elèctrica i una altra acústica, aquesta última només amb guitarra i
veu. Aquesta part acústica és un petit autohomenatge, concretament a la
seva primera maqueta, Por narices, que també tenia una portada semblant a la d’Utopías coloristas, dissenyada com l’interior del llibret del CD, il·lustrat amb petits dibuixos, per Sakura (Sílvia Sidera).

…

»La part elèctrica inclou les col·laboracions del bateria Àngel Abad i
els baixistes Ricard Vives i Dani Sánchez. Toni Beiro es manté fidel al
seu estil: rock i cançó d’autor amb aires negres i també flamencs en
alguns temes, com ara Alma guerrera, previst com a primer videoclip, i les acústiques Pienso de ti i Un dia sin ti. “Pienso de ti és
una cançó que vaig escriure per desfogar-me, en un moment en què em
dominava la ira. És una cançó que parla del típic cap que només fa que
amargar-te la vida i crec que és ideal per escoltar al cotxe al màxim
volum. El tema té força mala llet, però no diu les coses d’una manera
directa, sinó amb metàfores i d’una manera molt fina”, explica Beiro,
que continua centrant les seves cançons en temes com ara “l’amor, el
desamor, la constància, l’esperança…”

»“Jo no segueixo les modes i
tendències. El món de la música és cada vegada més un circ en què
triomfen grups sense gaire identitat, però jo continuo fidels als meus
principis i a la meva manera de veure la música”, diu Toni Beiro, que ha
hagut de pagar-se la gravació d’aquest disc, després d’haver finalitzat
la seva relació contractual amb World Music Factory.

»Toni Beiro presentarà les cançons d’Utopías coloristas
aquest divendres, a les 6 de la tarda, a la plaça Josep Pla de
Figueres, en un concert gratuït que forma part de la programació del
festival Acústica. En aquest concert en format de duet, juntament amb el
guitarrista Jordi Carles, també s’hi podrà adquirir per primera vegada
el CD Utopías coloristas, que està previst que arribi a les
botigues i a les plataformes digitals a finals de setembre. Dissabte
vinent, Toni Beiro també actuarà al bar 6T7 d’Olot i l’11 de setembre,
al Síkim d’Empuriabrava. El 17 de setembre tocarà a Can Serrallonga, de
Salt. Curiosament, on no ha actuat mai Toni Beiro en els seus vuit anys
de carrera és a la festa major de la seva localitat natal: les Festes
del Tura, d’Olot. “En canvi, he actuat moltes vegades en locals d’Olot i
sempre s’han emplenat”, diu Beiro.