L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

‘Utopies coloristes’ en temps de grisors possibilistes

Deixa un comentari

En aquests temps de frenada de burro, per no dir de reculada general, en què tots plegats ens veiem obligats a l’estretor i a la grisor per poder pagar les alegries infantils i desenfrenades dels caimans de l’economia desbocada i de la política contemplativa que li fa de maria, de tant en tant –però més sovint del que dictaria la lògica, per sort– apareix algú que neda contra corrent i és capaç de crear, produir i manifestar-se amb un talent i unes ganes desconcertants, i amb un entusiasme encomanadís. (Com el Barça mateix –fent un paral·lelisme palmari–, ficat de ple en la creació de “la simfonia més perfecta” a base de meravelloses gestes i proeses, i això en un univers futbolístic on abunden els equips resultadistes, mediocres, violents i destralers).
S’acaba de produir un d’aquests miracles amb un personatge proper (en tots els sentits), el cantautor (no sé si la paraula encara és vigent) Toni Beiro, que té disc inèdit per presentar en públic, i ho farà aquest divendres a Figueres, en el marc del festival Acústica. “Són temps durs per a un romàntic de la música”, manifesta el cantant olotí a Xavier Castillón, en la crònica que aquest ha escrit a El Punt Avui d’aquest dimecres, i que reprodueixo tot seguit:

«Utopías coloristas (Vicious Records) és el tercer disc de Toni Beiro (Olot, 1974), que prèviament havia publicat Indomable (2006) i Hijos de un mundo hostil (2008). La seva discografia es completa amb la maqueta Por narices (2003) i el recopilatori El Búho Real
(2005), juntament amb Pitingo, Vanesa Martín i altres joves talents. En
el seu currículum també destaquen la gira que va fer com a teloner
d’Antonio Orozco (2004) o la col·laboració que ha portat a terme durant
tot aquest estiu en el programa de Ràdio 4 Directe 4.0, dirigit i presentat per Xantal Llavina.

»Des
que va formar el seu primer grup, amb només 6 anys, Toni Beiro ha
tingut l’oportunitat de conèixer detalladament el món de la música des
de tots els angles possibles. Per a Beiro, la música no és una afició,
ni un divertimento, sinó un ofici, una forma de vida i gairebé
una religió. “He dedicat gairebé tres anys de la meva vida a fer aquest
disc, des de la composició de les cançons, el procés d’enregistrament,
la recerca d’una discogràfica que volgués editar-lo…” Gravat i mesclat
als estudis Sound Club de Salt per Lluís Costa, excepte algunes
guitarres acústiques i veus enregistrades per Jordi Carles, el disc
inclou deu cançons, repartides en dues parts iguals i ben delimitades,
una elèctrica i una altra acústica, aquesta última només amb guitarra i
veu. Aquesta part acústica és un petit autohomenatge, concretament a la
seva primera maqueta, Por narices, que també tenia una portada semblant a la d’Utopías coloristas, dissenyada com l’interior del llibret del CD, il·lustrat amb petits dibuixos, per Sakura (Sílvia Sidera).

»La part elèctrica inclou les col·laboracions del bateria Àngel Abad i
els baixistes Ricard Vives i Dani Sánchez. Toni Beiro es manté fidel al
seu estil: rock i cançó d’autor amb aires negres i també flamencs en
alguns temes, com ara Alma guerrera, previst com a primer videoclip, i les acústiques Pienso de ti i Un dia sin ti. “Pienso de ti és
una cançó que vaig escriure per desfogar-me, en un moment en què em
dominava la ira. És una cançó que parla del típic cap que només fa que
amargar-te la vida i crec que és ideal per escoltar al cotxe al màxim
volum. El tema té força mala llet, però no diu les coses d’una manera
directa, sinó amb metàfores i d’una manera molt fina”, explica Beiro,
que continua centrant les seves cançons en temes com ara “l’amor, el
desamor, la constància, l’esperança…”

»“Jo no segueixo les modes i
tendències. El món de la música és cada vegada més un circ en què
triomfen grups sense gaire identitat, però jo continuo fidels als meus
principis i a la meva manera de veure la música”, diu Toni Beiro, que ha
hagut de pagar-se la gravació d’aquest disc, després d’haver finalitzat
la seva relació contractual amb World Music Factory.

»Toni Beiro presentarà les cançons d’Utopías coloristas
aquest divendres, a les 6 de la tarda, a la plaça Josep Pla de
Figueres, en un concert gratuït que forma part de la programació del
festival Acústica. En aquest concert en format de duet, juntament amb el
guitarrista Jordi Carles, també s’hi podrà adquirir per primera vegada
el CD Utopías coloristas, que està previst que arribi a les
botigues i a les plataformes digitals a finals de setembre. Dissabte
vinent, Toni Beiro també actuarà al bar 6T7 d’Olot i l’11 de setembre,
al Síkim d’Empuriabrava. El 17 de setembre tocarà a Can Serrallonga, de
Salt. Curiosament, on no ha actuat mai Toni Beiro en els seus vuit anys
de carrera és a la festa major de la seva localitat natal: les Festes
del Tura, d’Olot. “En canvi, he actuat moltes vegades en locals d’Olot i
sempre s’han emplenat”, diu Beiro.

Messi, el petit més gran

»Últimament, Beiro ha tingut força repercussió gràcies a dues cançons en català sobre el Barça: El petit més gran, dedicada a Messi, i La simfonia perfecta,
que amplia l’homenatge a tot l’equip de Guardiola. “Són cançons
d’autor, molt treballades”, aclareix Beiro, que animat per la bona
resposta de la gent –les cançons no estan editades en disc, però sonen
força en retransmissions esportives de TV3– s’està plantejant gravar el
seu primer disc en català».
__________________________________

[Foto de l’entradeta: Toni Beiro & La Resistencia a la sala de concerts La Mirona de Salt, en la cloenda de l’edició d’enguany del Black Music Festival]

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles salats el 1 de setembre de 2011 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.