Publicat el 4 d'agost de 2010
INFANTESSA
CHILDREN BY JENO APU
Era una xiqueta.
Dins d’una caixa de cartó
guardava un ocell de pell de tela
que amagava un cor d’arena.
No reconeixia la pluja més enllà
de les vesprades de silenci i cortines tancades.
L’atzar inexistent dibuixava diàlegs
exactament iguals.
Esperava, en l’interior d’un cos
suspés en la presumpció del present,
l’abraç inexistent de mon pare.
Era una xiqueta.
La llibertat era un ocell de cartó,
amnèsic del seu vol més íntim.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
eixe diàleg.
De tu a tu.
Gràcies Pura.