Publicat el 2 d'agost de 2010
BARANA D’ESPERANÇA
SELF by SONIA_F
Era el dolç tacte desvetllat per la llum.
Era una veu exiliada del llenguatge.
Era un mapa d’afirmacions i un pou clos.
Era una excusa.
Era un vertigem escàs.
Era la barana d’esperança de tot pensament,
de tot silenci.
Captiu d’aquell cèrcol desèrtic,
el dubte s’afermava com l’horitzó més efímer.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de EXPERITEXTS per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent