Vam recórrer la serra des d’Alcanar. Quan vaig adonar-me que les gosses tenien més set, quan lo sol ja ho il·luminava tot, vaig vore els arrossars del Delta.
Les gosses tenien set, certament, i estaven cansades, tot i que no era l’estiu, encara. Per sort, havia dut aigua per a totes, menys per al ramat.
Les cabres i les ovelles feia poca estona que havien abeurat, just abans de tramuntar la darrera cinglera per un camí que a voltes es perd i a voltes es retroba.
S’havia fet de dia, mentrestant, per allò que el sol començava a il·luminar-ho tot.
Quan el sol il·lumina, pot encegar i no permetre digerir com caldria tanta realitat de cop. Però no era el cas. Aleshores, la bellesa es feia evident.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!