Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

19 de gener de 2010
1 comentari

Testimonis del caràcter llibertari dels catalans

Darrerament estic treballant en un text sobre el substrat llibertari de Catalunya. Acabo de llegir un article molt interessant sobre els tòpics que circulaven al segle XVII i XVIII provinent de viatgers i diplomàtics pel Principat. Transcric alguns testimonis molt interessants i reveladors.
1612. Bartolomé Joly
“Gelosos de la seva llibertat”(…) “que no volien conèixer ni rebre el seu Rei més que com a comte de Barcelona.
1741 Juan Álvarez de Colmenar, a Délices d’Espagne et Portugal. Després de descriure elogiosament els catalans com a laboriosos, comperciants, educats i acollidors amb els estrangers inclou una frase inquietant; “Les catalans sont hardis, courageux, actifs, vigoreux, mais un peu mutins” [aquest darrer terme podria ser traduït com a “amotinats” o “revoltosos”]
1719 J. de Vayrach, un entusiasta partidari de Felip V (recollit a J. García Mercadal, 1952, Viajeros de Extranjeros por España y Portugal) “Los catalanes tienen mucho ingenio, pero por desgracia, no hacen buen uso de él. Su natural inquieto y caprichosos, les lleva a ser tan celosos de su libertad que, para conservarla violan insolentemente todas las leyes divinas y humanas” (…)
Y lo más deplorable de todo [parla de la resistència de 1714] fue que mujeres, niños y sacerdotes seguían ciegamente los consejos de los más violentos y no sentían vergüenza de estar sobre las murallas de Barcelona con las armas en la mano contra su propio rey”
1730 Esteban de Silhouette, diplomàtic francès: “Necesitan guerrear en el exterior o agitaciones en el interior y, algunas veces tuvieron uno y otro porque este reino es de todos los de España el que ha experimentado mayores revoluciones y, las que han ocurrido en los últimos tiempos les han sido fatales por la supresión de sus hermosos privilegios, que hacían ver que cuando se elsgían a los reyes eran más bien como jefes de un Estado libre que como señores de un pueblo sometido que eran proclamados” (…) “Los catalanes no esperan sino la ocasión de una nueva rebelión. Aunque oprimidos, tienen siempre un aire determinado, una mirada atrevida y segura y los campesinos se parecen a otros tantos desertores. Los Miqueletes que tanto han hecho hablar de ellos son los campesinos de las montañas”.
Fernand Braudel va ser aquell que va parlar dels processos de Longue durée.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!