Espai de Dissidència

En el marc de l’Exposició El Somni Republicà. El republicanisme a les comarques de Girona, 1900-1936, demà se celebra una jornada oberta de debat entre bona part dels col·laboradors del catàleg. L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Girona a les 11 del matí.
Sembla que almenys ens aplegarem una dotzena d’historiadors, periodistes, especialistes en temes polítics i culturals, i sense un guió tancat, debatrem al voltant del republicanisme, per se, així com el paper que aquest va tenir en la conformació política del nord-est català (més amunt ja en tenien una République interessada a fer desaparèixer la nació).
Com que imagino que demà serà més aviat una tertúlia on barrejarem tot, aquests dies he anat reflexionant sobre les conclusions a les quals vaig arribant després d’haver participat. No hi ha res com treballar sobre un tema per aprendre’n d’una manera significativa. L’aprenentatge significatiu, deien els teòrics de la pedagogia, s’esdevè quan nous coneixements i idees desestabilitzen les velles estructures del pensament previ. L’esfondrament dels antics esquemes dóna lloc a una nova construcció, més sòlida, de les idees i conceptes apresos.
En les meves velles concepcions observava el republicanisme com a un moviment popular, de caràcter polític i social, amb voluntat de destruir el castell-convent totalitari d’una Espanya post-absolutista i bastir un nou edifici democràtic. Doncs no. A banda d’això, el republicanisme és una cultura política que va més enllà dels propis projectes, dels propis plànols dels arquitectes. És tota una atmosfera que amara una societat en el seu conjunt. És com un perfum agradable que podem respirar. Com tot vapor, és transparem i no sempre en som conscients. Tanmateix hi roman encara al nostre voltant.
Probablement la meva intervenció anirà sobre aspectes molt historiogràfics. La tradició republicana a Girona és sòlida, omnipresent i potent. I encara podem respirar la seva fragància, malgrat sigui incolora. El silenci de l’infern franquista i l’amnèsia del purgatori neoborbònic tracten de fer-nos perdre l’olfacte. L’obligació, com a historiadors i com a ciutadans és reconstruir el relat històric escamotejat. Les comarques gironines, com passa amb el conjunt del Principat són republicanes. Això no ho veurem si ens refiem únicament en les enquestes o resultats electorals (fonts sempre molt poc fiables entre els investigadors), sinó en la cultura política, en els referents, i en l’inconscient col·lectiu. Malgrat tot, continuem pensant que una societat igualitària, sense privilegis, sense ostentacions, fonamentada en la cohesió social i la llibertat individual i col·lectiva, no és únicament possible, sinó del tot indispensable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!