Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Imagino que bona part dels lectors deuen pensar el mateix. Som en una etapa d'”impasse”, a l’espera que entre el soroll mediàtic dominant, endevinem la direcció del vent en l’evolució dels esdeveniments. Temps de transició, és probable que les coses vagin ràpides, malgrat que el ritme ens sembla exasperant. En perspectiva, la Diada de setembre de 1977 va comportar l’aterratge de Tarradellas i la restauració de la Generalitat republicana en tan sols cinc setmanes. Alhora, convivia optimisme i escepticisme fins que la superficialitat dels canvis i el manteniment de moll franquista impediren la ruptura en el passat i asseguraren la recuperació actual del terreny perdut.
L’escenari previsible és la “cerrazón” absoluta per part de les velles estructures…. fins que la realitat resulti massa evident. Desconec quants cartutxs deuen quedar als incondicionals de les vies mortes. Probablement la prevenció deu imperar en les instucions europees, potser només matisades per l’horror que els deu inspirar la suïcida i negligent política madrilenya. També hi deu ser, entre governs estrangers, càlculs egoistes i plans b, c i qualsevol escenari que es pugui presentar, sempre amb un guió de minimitzar pèrdues i maximitzar guanys.
El cert és que el temps passa, corre, va, i a hores d’ara deu haver negociacions secretes, conspiracions diverses, i molta, molta política subterrània en el clavegueram polític, econòmic i diplomàtic. Veurem el cap de setmana si els mamporreros són capaços d’intimidar la gent, o es fa evident que la ultradreta ha envellit tan malament com el franquisme. Veurem si els franquistes reconvertits del PP i les seves marques blanques s’han fet adults o continuen amb aquest posat d’adolescent salvatge que combina vandalisme amb acomplexada depressió.
Observo en aquestes darreres setmanes que tothom està dissenyany el seu propi projecte de país. Tothom sembla redactar diverses versions dels articles de la nova constitució de la República. Cada grup, cada col.lectiu, cada sector social i polític es vigila a cua d’ull, com els fondistes que busquen el moment oportú per esprintar i deixar enrere els seus rivals. Perquè, certament, el més complicat serà l’endemà de la independència. I sospito que, com confessa el milionari Warren Buffet, “els meus, l’estan guanyant”. Mentre que les esquerres, els moviments populars, alguns amb esforços remarcables, semblen badar, tocats, com sempre, per excessos folklòrics.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Nació sencera. La llengua catalana. L’Estat Independent. La Constitució com la de l’Havana .. breu, clara, potent !
Catalans! som cridats a ser la llavor d’una pàtria radicalment lliure i plena!
Hem de tenir clar que ens cal descolonitzar-nos mental i realment.
Crec, com insinua Xavier Diez en aquest post, que des d’Europa fan moltes presions per condicionar el procés en contra nostra. Per això cal que ens unim i reforcem per a Declarar la Independència Catalana i ara hi ha una ocasió per fer-ho: Les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig del 2014. És la proposta de Jordi Fornas promotor de l’UDIC “Unit per Declarar la Independència Catalana.