Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Han de fer un pas endavant les entitats sobiranistes i impulsar una llista unitària al Parlament?
Aquesta és la meva resposta a la pregunta que em van fer ahir a El Punt Avui (amb una mica més dels 650 caràcters que em van demanar com a límit d’espai).
Una llista unitària hauria de ser culminació d’una estratègia, i no pas punt de partença. Allò que pot donar força a una candidatura sobiranista és un pacte d’ampli espectre que representi els grans eixos de la futura constitució, i que impliqui una renúncia mútua al neoliberalisme de la dreta d’una banda, i al folklore de l’esquerra de l’altra. Per entendre’ns, el que cal és un projecte nacional atractiu per reforçar la moral dels convençuts, seduir els dubtosos, i desmobilitzar els hostils. Els noms propis, de diversa procedència i prestigi demostrat, han de servir per certificar la versemblança de la proposta. El 27-S no hauria de ser un plebiscit, sinó l’acte constituent de la República Catalana. I per això, més que una llista de país, el que és necessari és un programa de país, unes noves bases constitucionals que explicitin quina mena de República volem bastir, i quins mecanismes farem servir per assolir-la.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest comentari sembla el d’un polític que parla molt per no dir res… tampoc es mulla i defuig el contestar amb claredat. Perquè ara a Catalunya costa tant dir Sí o No?