Espai de Dissidència

Amb la mateixa sensació de restar a la sala d’espera
del dentista, m’he mirat pacientment els programes electorals dels partits que
al Principat poden acabar tenint representació parlamentària. Obvietats i
mitges paraules, desigs irreals, propostes benintencionades i algunes idees de
bomber és el que sol dominar. Res que no se senti en qualsevol campanya
electoral, aquí i arreu. Tot plegat, expressió que la pròpia societat no té
molt clar quina mena d’educació vol, o encara pitjor, pretén objectius contradictoris
i incompatibles. Ara bé, a banda de la darrera idea de bomber del PSOE
(estendre la sisena hora a primària a tot Espanya, com si no haguessin tingut
prou amb aquesta mena d’aeroport de Castelló educatiu), hi ha, molt més
interessant, el programa del PP. En el punt 8 de les mesures proposades hi
apareix un significatiu:

Nos
comprometemos a que nuestros hijos puedan recibir la misma educación  independientemente de la Comunidades
Autónomas que estudien, garantizando la igualdad de oportunidades y la
movilidad geográfica.

Una de les coses que es podria inferir, d’acord
amb l’objectiu d’erosionar la implantació de la immersió lingüística i amb la
pràctica a Ses Illes i País Valencià de fomentar una educació “trilingüe”
(español, inglés y lenguas «vernáculas»),
podria ser un sistema sofisticat que impedís la desobediència del professorat.
Perquè, no ens enganyem, si el PP optés directament per expulsar el català a l’escola,
un més que probable escenari seria la desobediència dels docents, especialment
a la primària, la qual cosa podria deixar en evidència l’autoritat de l’estat,
desafiat pels seus propis funcionaris. Per evitar una situació com aquesta,
alguna lluminària deu haver pensat un sistema molt més sofisticat. De fet, això
de l’ensenyament trilingüe podria implicar la creació, als instituts de casa
nostra, de places específiques que esdevinguessin “Música en anglès”, “Educació
física en valencià” i “Història en castellà”.

D’aquesta manera seria possible saltar el
tallafocs normatiu de la llei de normalització lingüística i les normes que
estableixen el català com a requisit per exercir com a docent a la comunitat
autònoma. Permetria que professors de Burgos, Cadis o Melilla poguessin tornar,
com a agents desnormalitzadors, al sistema públic educatiu (allò de la “movilidad
geogràfica”). Per cert, cal recordar que el PP va recórrer els capítols
lingüístics de la Llei d’Educació de Catalunya, i que aquest recurs està encara
pendent al Tribunal Constitucional).

Comentava aquest escenari aquest matí amb el
director d’una escola  petita del nord de
Catalunya. Realment estava preocupat perquè les intencions del PP en l’àmbit
lingüístic i nacional són molt clares, encara que ho tractin d’amagar des d’una
campanya electoral, estèticament ben resolta, tot i que obviant qualsevol
referència a continguts concrets. «Com que tenen la victòria gairebé
assegurada, no necessiten mobilitzar els seus, sinó no fer emprenyar els
catalans», em deia. És clar, en circumstàncies com aquestes, que col·loquin
cavalls de Troia a escoles i instituts resulta altament preocupant. «Tot
plegat, podria generar un conflicte de dimensions imprevisibles», vaig
contestar. I vaig recordar tot seguit les paraules d’un amic historiador, en
fer referència a la dissolució de Iugoslàvia.

Aquest col·lega em deia que en les circumstàncies
com les actuals, i amb Espanya en una situació geoeconòmica més que delicada,
que és massa gran per ser intervinguda (46 milions i el cinquè PIB), en ple
conflicte basc i amb un conflicte latent al Principat, una política d’aquest
estil (que és la que vol la immensa majoria de votants populars) podria
implicar una repetició de l’esclat iugoslau. És a dir, una Alemanya i un Regne
Unit a qui no li importaria veure Espanya descomposta, i “intervenible”, que
reconeguessin de ple dret dos nous estats unilateralment independents (com
passà amb Croàcia i Eslovènia el 1991). No oblidem que l’Ex-Iugoslàvia va petar
per un tema lingüístic, quan es va decidir foragitar l’albanès de les escoles i
universitats de Kosovë.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!