Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

25 de març de 2009
0 comentaris

El somni republicà

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

El passat 19 de març s’inaugurà, a la Casa de Cultura de Girona, l’exposició
El Somni Republicà. El republicanisme a
les comarques gironines (1900-1936),
comissariada per l’Enric Pujol i que s’exposarà
fins a finals d’abril. Posteriorment té compromès un itinerari per una desena
de poblacions, l’hotel de Núria, i segons sembla, finalment clourà el seu
trajecte al Museu Nacional d’Història de Catalunya.

L’exposició, molt completa i amb un tractament on ha primat la profunditat
d’anàlisi per damunt la temptació de l’anècdota, abarca un tractament global
(el risc de centralisme gironí/figuerenc ha estat conjurat amb èxit) i on s’ha
fet un esforç de contextualització important. El republicanisme a una de les
àrees on aquest ha tingut històricament més presència, doncs, no apareix com un
bolet, sinó que sorgeix d’una llarga tradició, que malgrat les aparences,
continua avui molt present al subsòl de la restauració monàrquica. Així doncs,
l’exposició indaga sobre els orígens i l’evolució del moviment al conjunt de
les comarques, analitza diversos aspectes (moviment obrer, sociabilitat,
cultura) i finalment fa un estudi comarca per comarca on es permet trencar els
diversos tòpics i mites i ens fa avinent la transversalitat i l’extensió d’un
republicanisme present en el passat, encara que també en el present.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Si l’exposició no és una exposició, sinó una reflexió i anàlisi sobre
parets, el catàleg no és un catàleg, sinó un llibre amb una unitat de
contingut, malgrat hi col·laborin una trentena d’autors. De nou, es conjura el
perill de les anècdotes i s’explica en profunditat el rerefons d’una societat
moderna i en transformació que veu el republicanisme com una cultura política
que ha d’aportar benestar col·lectiu i permetre escapar del bucle
monàrquico-hispànic que actua com a llast. La qualitat de les intervencions en
un luxós volum de Viena fa d’aquest llibre una referència. Història local amb
majúscules, o història nacional que utilitza una quarta part d’un territori
relativament homogeni per explicar processos històrics complexs? Es fa difícil
saber-ho, tanmateix feia molt de temps que no llegia una obra col·lectiva tan
ben coordinada. És com si Guardiola hagués intervingut en harmonitzar
sensibilitats tan diferents i aprofitat les qualitats individuals per fer un
exercici col·lectiu.

El republicanisme, doncs, fou una cultura política fonamentada en un
substrat profund, d’anhels igualitaristes, democràtics i de progrés, encastat
en una consciència col·lectiva. No estava exempt de contradiccions ni antagonismes,
tanmateix atorgava cohesió a una societat marcada per les transformacions. Ha
estat un encert centrar-se en el primer terç del segle XX, perquè és en aquest
període quan el moviment assumeix majoritàriament el sobiranisme, en les seves
diferents pràctiques i acepcions, com a projecte nacional, i perquè és al llarg
d’aquest lapse temporal quan es pot percebre en la seva màxima esplendor.

El passat 19 de març, el dia de l’exposició a la casa de cultura, em va
passar un fenomen curiós. Jo que sóc un republicà no practicant (és a dir, que
no participo dels ritus col·lectius), el centenar llarg de persones, que
contemplàvem i escoltàvem els predicadors, davant d’una imatge alegòrica,
culminaren els parlaments amb una actuació d’un grup de noies que cantaren els
himnes republicans sobiranistes com “La campana”. Es feu un silenci, i per un
moment, allò em semblà una missa laica. Vaig entendre als creients que
participen de l’eucaristia. Feia temps que no em sentia part d’un col·lectiu
esperançat, en aquests temps difícils. Aquell dia vaig creure, i vaig sentir
quelcom de semblant a una fe religiosa.

Beneurat qui espera i actua, doncs aquest veurà com arriba el regne de la
República.

Fantàstica contraprogramació gironina a la Fundació “Príncep de Girona”

                                      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!