Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
La reedició del clàssic de la historiografia The Making of the English Working Class és una bona i una mala notícia. Bona, en tant que ens incita a llegir un dels llibres fonamentals del segle XX. Dolenta, en tant que avui, en plena època de descomposició social i econòmica, les seves anàlisis guanyen actualitat.
E. P. Thompson (Oxford, 1924-1993) és un dels historiadors europeus més rellevants, i si més no, més influents entre els analistes socials de vocació crítica. L’historiador fou un revolucionari en dos sentits complementaris; en el camp de les ciències socials, per la seva capacitat d’introduir elements d’història social, econòmica i antropologia en una historiografia postvictoriana, i també per la seva participació activa en diversos moviments socials, amb especial èmfasi a empènyer les classes treballadores a elaborar el seu propi relat, el seu propi discurs allunyat de l’estricte cànon historiogràfic segrestat per un academicisme encarcarat. En aquest sentit, fou un dels més brillants introductors d’un marxisme historiogràfic allunyat dels esquematismes, que permeté generar grans polèmiques i debats al Regne Unit.
La seva obra The Making of The English Working Class, publicada per primera vegada el 1963 esdevenia una esmena a la totalitat del complaent discurs dominant sobre la Revolució Industrial. De fet, arran del seu llibre, i d’altres del col·lectiu marxista britànic, s’elaborà la visió pessimista de la Revolució Industrial, com a tragèdia humana, enfront la victoriana visió optimista, que contemplà les transformacions com a èxit del progrés econòmic. Thompson descrivia –i denunciava- la dissolució de les relacions laborals i socials premodernes i la seva substitució per un sistema d’anòmia moral i misèria material pròpia del capitalisme, molt en la línia de la crua descripció de coetanis dom Engels o Pere Felip Monlau.
Fins el 1977 no aparegué la primera traducció a l’espanyol, segons sembla apressada i deficient. El 1989, prologada per un dels més fervents thompsonians, Josep Fontana, fou publicada a Crítica. Arran de l’extensió de les tesis de Thompson, es pot dir que s’articulà tot un corrent d’història social que tenia en consideració, per primera vegada, elements antropològics i culturals (al cap i a la fi les transformacions econòmiques derivades del capitalisme generen col·lapses traumàtics arreu entre les classes treballadores). El cert és que bona part dels estudis de Pere Gabriel, Àngel Duarte, el mateix Fontana o Miquel Izard van fer servir línies d’estudi semblants a les del britànic que ens permeteren qüestionar les històries oficials que ens tracten de vendre a diari.
La visió de la monumental i documentadíssima The Making ens il·lustra sobre els terribles “danys col·laterals” del capitalisme, i ens alerta sobre la vacuïtat dels discursos sobre la bondat del sacrifici econòmic present a l’espera d’un inexistent paradís futur. En aquest sentit, la seva lectura avui ens serveix d’antídot per fer front a l’opusdeista “cultura de l’esforç”, tradició inventada que amaga l’explotació de tota la vida, que representa la nostàlgia, per part dels nous senyors feudals, del capitalisme desregulat, de l’estat privatitzat del segle XIX, somni humit de les tecnocràcies nostrades, exhibides des dels seus laboratoris de pensament i mitjans de propaganda catòdica.
La reedició del volum, per part de l’editorial Capitan Swing ens ofereix l’oportunitat de rellegir un text que no només ha envellit fantàsticament, sinó que, per desgràcia, sembla haver rejovenit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!