Obro els diaris, i veig apuntar una diana contra els controladors. Sento la ràdio, i escolto els tertulians exigint el cap dels controladors. Veig la televisió, i percebo comentaris on reclamen sang contra els controladors, i de pas, la il·legalització dels sindicats incontrolables. Les persones que vetllen per tal que els nostres avions no caiguin han estat el boc expiatori del cop d’estat del govern. I per escenificar-ho, han aportat uniformes i armes militars per tal de projectar imatge de fermesa. Mentrestant, ens han bombardejat sobre els “privilegis” i els sous “astronòmics” dels controladors.
Jo em pregunto… Per què no han enviat els militars a la borsa? Al cap i a la fi, els senyors de les torres de control no han enviat míssils a l’economia espanyola, mentre que uns quants bancs i gestors d’inversions, molts dels quals de titularitat hispànica, sí. Per què no han enviat l’exèrcit als especuladors? Per què han enviat la Legió a Empúriabrava, on tothom sap que la màfia russa i la napolitana fa temps que s’hi estan prenent el sol tan tranquils. Per què no bombardegen l’edifici de Gibraltar on tenen la seu més de quatre mil companyies que empren la seva residència fiscal per estalviar-se impostos i fer de la gran bugaderia europea dels diners bruts?
No, la culpa de tots els mals la tenen els controladors, que, presumiblement tenen uns drets impressionants. Diuen (permeteu-me mostrar-me escèpctic) que cobren fins a 200.000 i 300.000 euros l’any. Un salari així, estic d’acord, cal limitar-lo perquè em resulta excessiu. Aleshores, per què no ho fem amb tothom? Per què no establim un salari màxim, de, per exemple 120.000 euros l’any? Per què no limitem també els “bonus” als directius de les principals empreses, banquers o gestors de fons d’inversió (que per cert, aquests sí que han provocat greus catàstrofes aèries, terrestres i marítimes). Per què no enviem l’exèrcit a les autoritats monetàries europees i hispàniques en el moment en el qual han fet la vaga salvatge en la regulació de l’economia?
Molta hipocresia i mala baba és la que circula per les ones herzianes. Avui, en què afortunadament és considerat un delicte mantenir una actitud racista envers les minories o sexista envers les dones, hi ha barra lliure per atacar controladors i disparar contra els sindicalistes. No importa quant de soroll i desinformació n’hi hagi, ni quantes mentides circulin com a veritats absolutes.
Jo sóc un ferm partidari d’un salari màxim universal, lligat a un salari mínim. Si als controladors se’ls colla i se’ls retalla, als banquers també, i als privilegiats que viuen del seu capital, també. I que la igualació de condicions laborals ha de ser per la part de dalt, no per la part de baix.
És clar, se m’oblidava. Jo també sóc un demagog!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!