Espai de Dissidència

Demà dijous, 4 de juny, he estat convidat a participar en el cicle d’història “Converses a Barcelona“, per parlar, conjuntament amb Pere Solà, de sobre els actors polítics de la Setmana Tràgica i les raons de la violència i posterior repressió en els dies de 1909. L’acte, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, tindrà lloc a les 7 de la tarda al Palau de la Virreina, a les Rambles.
Estic encantat de participar en un esdeveniment tan ben organitzat i que compta amb la presència de grans i clàssics historiadors, i que probablement servirà per reflexionar col·lectivament sobre el passat. I això, en certa mesura, és pensar sobre el present. L’entrada és lliure, i el tema atractiu.
Personalment, he preparat una intervenció centrada en la figura de Ferrer i Guàrdia, a partir del seu projecte societari, i com al seu èxit educatiu es contraposa el seu fracàs polític.
En primer lloc, examinaré les raons de la mitificació i desmitificació d’una personalitat complexa, i al meu entendre, no massa ben analitzada per la historiografia, en el sentit que ha estat manipulada en direccions contraposades per defensar concepcions antagòniques.
A continuació…

… tractaré sobre la formació política, pedagògica i filosòfica de Ferrer, a partir de la seva experiència personal, infantesa i joventut, l’influx del lliurepensament finisecular català, la centralitat de l’exili parisenc, i la seva evolució que el porta del republicanisme conspiratiu a l’anarquisme insurgent. Especialment interessant serà la seva xarxa de contactes internacionals, no sempre tinguda en compte per bona part de la historiografia.
Posteriorment tractaré d’explicar les raons de l’èxit immediat del seu projecte d’Escola Moderna. De l’abstencionisme i negligència estatal a l’hora de dotar d’estructures educatives a Barcelona, i del quasimonopoli de l’església catòlica en l’àmbit de l’ensenyament, fet que explica la percepció de Ferrer com a element perillós, per l’agressiva competència del lliurepensador respecte del mercat educatiu. Exposaré les claus de l’èxit empresarial, que, paradoxalment seran les mateixes que el portaran a un fracàs polític.
La controvertida actuació de Ferrer en l’àmbit social barceloní en una dècada convulsa (la disputa del proletariat entre republicans radicals, anarquistes individualistes, anarcosindicalistes incipients, socialistes, republicans catalanistes,… i entremig de tot plegat, Lliga, Solidaritat Catalana, Exèrcit i tot un seguit d’actors que afegeixen confusió a tot plegat, a partir d’una fragmentació important de la societat catalana.
La creació del mite Ferrer de 1906 (retorn de les inquisiteurs d’Espagne) i de 1909 tractaran de projectar la idea, a parer meu interessant, que la Setmana Tràgica representa la lliçó no apresa de com un malestar social acaba amb una eixorca demostració d’impotència davant d’una societat dividida i una política fragmentada. Ja ho he dit en més d’una ocasió. Als historiadors ens interessa poc el passat. El que ens importa és comprendre el present.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!