En aquest xoriço, conjuntament amb els franquistes del PP falten les sigles de CIU. Ja, aquests son més del nord, és broma, lo del nord, no lo de les sigles.´Com jo no sóc de la comunitat nacional de creients, crec que el teu admirat, pel seu coneixement de pais, fem pais, som sis millons, Jordi Pujol és i ha sigut sempre un xoriço, també el seu familiar Francesc Cabana, entre molts altres noms. CIU i PP la misma mierda es, deien l’altre dia a Barcelona. Com jo no sóc company de viatge de CIU, ho destaco.
Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Ho afirma, al seu apunt d’avui, Ignacio escolar. “No son sobresueldos, es el reparto organizado del botín“. De la mateixa manera que la realitat supera a la ficció, qui això escriu, escèptic i descregut professional, veig desbordades les meves expectatives sobre la magnitud de la corrupció, no política, sinó social. Qui això escriu, que, després de passar dècada i mitja per reclamar la denominació del règim actual com a “segona restauració” veu com periodistes i historiadors comencen a fer-me una mica de cas (obviant, per descomptat, la paternitat del concepte), acaba aclaparat per la idea que els fets li donen la raó. No és pas una benedicció. La constatació del mal agreuja, més que alleuja el dolor. El cert és que el procés de trampes polítiques, de manteniment del franquisme, de l’hegemonia de grups dominants caracteritzats per l’anacronisme, roïndat i la incompetència, ens han dut fins aquí.
Li diuen democràcia i no ho és… Aquesta consigna, no ho és. Es tracta, ras i curt, d’una trista constatació. Es tracta d’una cleptocràcia, on els franquistes reconvertits continuen robant a escala industrial…
Li diuen democràcia i no ho és… Aquesta consigna, no ho és. Es tracta, ras i curt, d’una trista constatació. Es tracta d’una cleptocràcia, on els franquistes reconvertits continuen robant a escala industrial…
Certament, (i no expresso ni un desig ni una opinió, sinó una trista i pessimista obvietat) això no canviarà si no hi ha una revolució social que descavalqui l’Espanya nobiliària i post-imperial, un esclat anivellador. Perquè, ara per ara el PP està deslegitimat, no pas com a partit govenant, sinó com a simple partit. Un grup polític que canalitza i preserva els interessos de l’aristocràcia cleptocràtica de constructors, banquers, nobles i cacics rurals i suburbials. Un partit que hauria d’ésser dissolt. Un procés de regeneració que impliqués l’anul·lació retroactiva de tota aquesta legislatura. La reparació dels mals causats…
Francament, després de tot el que està passant ja és hora que passin coses que enderroquin aquest postfranquisme ocult rere un vernís democràtic. Perquè, com els fets demostren, només vivim una mena d’antitransició, de retorn al franquisme cínic i cruel dels primers setanta.
Francament, després de tot el que està passant ja és hora que passin coses que enderroquin aquest postfranquisme ocult rere un vernís democràtic. Perquè, com els fets demostren, només vivim una mena d’antitransició, de retorn al franquisme cínic i cruel dels primers setanta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!