Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
A la globalització, la política és la continuació de la guerra per altres mitjans.
Aquesta reflexió l’acabo d’extreure de Temps líquids, darrer llibre de Zygmunt Bauman. Expressa a la perfecció la situació actual i el que succeeix a l’ara i aquí. En el present, el neoliberalisme és una guerra de rics que roben a les classes mitjanes mitjançant una guerra econòmica: privatitzacions, desregulacions, rebaixes d’impostos, deconstrucció de l’estat del benestar, buidatge de l’estat, o més recentment, una llei amagada conscientment, de l’educació a Catalunya, que els socialistes han elaborat per desfer qualsevol indici de cohesió social. En comptes de robar-nos directament, elaboren un seguit de lleis amb secretisme, nocturnitat, i una parafernàlia propagandística exhuberant, amb mentides repetides mil vegades que generen creences no fonamentades com allò de "la gestió privada és més eficaç" o "la seguretat desestimula l’individu".
Es pensen que tot això és molt modern. Malauradament, és la mateixa
canterella dels móns antics. Aquells previs als dels drets humans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En temps de pau, la política és la continuació de la guerra però amb d’altres mitjans.
Et demane:
els arguments del liberalisme (original i actual) són aquests que tu assenyales. Realment tens/tenim d’altres mètodes que facen capgirar la situació si l’escaquer és el que hi ha, i, ens hi han posat?.
PS: si m’has llegit mai, podràs observar, que una manera de combatre’l, és precisament, n’usar dels seus mateixos mètodes. El judo. Malatesta, Bakunin, Seguí, etc. cal que siguen actualitzats.