Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Que convenia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Ara, els temps estan canviant i fa lleig mostrar púbicament les armes i matar la pròpia població civil. Avui existeixen altres mètodes, potser menys incruents, tot i que no menys efectius per assolir l’objectiu que amagaven Franco o Espartero; la completa submissió d’un país decidit a no diluir-se dins l’imperi.
No cal bombardejar la capital des de Montjuïc. Per això ja hi ha Adif i Construcciones, dedicats amb insistència i un elevat grau d’èxits a trinxar la ciutat, esquerdar els seus edificis o col·lapsar les insuficients infrastructures de pagament.
Centenars de milers de ciutadans són obligats avui a incrementar de franc la ja seva extensa jornada laboral, per la calculada incompetència de l’aristocràcia funcionario-empresarial hispànica. D’una banda, hi ha la voluntat electoralista, de fer que l’imperi pugui semblar modern amb una xarxa d’alta velocitat, estesa a còpia d’anunci polític i caciquisme local. De l’altra, hi ha el desig d’estrènyer els llaços radials de la capital amb la resta de territori. La racionalitat ens hagués indicat que el TGV era un luxe car i inútil. El que calia era transformar l’ample de via, perquè el que interessa és fer arribar mercaderies i passatgers a la Unió Europea. En canvi, la frontera queda lluny, mentre que la hidra de Madrid tracta de lligar voluntats. El que calia era fer una àmplia xarxa de ferrocarrils convencionals que connectés un territori extens. La temptació imperial ha pogut més que la lògica econòmica.
El segon bombardeig és moral. La COPE tira canonades dia sí, dia també, tot enaltint la mentida i l’insult contra un país al qual se li tracta de prendre la identitat i erosionar el seu ànim. Pura i ortodoxa guerra psicològica.
Potser ja va essent hora que la ciutadania, a partir del substrat llibertari que mantenim al fons de la memòria col·lectiva, siguem capaços d’organitzar-nos espontàniament al marge dels partits, i aprofitar l’ocasió per col·lectivitzar els serveis públics. Avui, a Camallera, un pediatra estranger ens ha mostrat el camí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur que Espartero no va fer tant de mal com aquestes empreses. Em temo però, que pel que fa a la lògica, aquestes accions la tenen tota: (1) Madrid viu de ser el centre, prioritat total per tot el que tingui disposició radial (TGV, terminal sud, …) (2) Barcelona no pot ser el centre de res (no fos cas que es guanyés la vida com Madrid!), per tant el TGV l’ha de creuar en línia recta. (3) S’intentarà que la Sagrada Familia no caigui, però si li passés com al túnel dels FGC, el monument més visitat de l’Estat passaria de ser a Catalunya a ser a Madrid. No crec que els hi preocupi molt!
Records i enhorabona pel bloc, que és el meu preferit! J.