Matinal poètica a Vilanova

Demà dissabte, 14 d’abril, aniversari de la República, he estat convidat a participar a la matinal poètica que se celebra, a partir de les 10 del matí, a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb altres poetes com Feliu Formosa, Júlia Zabala, A. Munné Jordà, Carles III, Raquel Casas, Joan Duran, Albert Cost, Joan Martorell i molts altres.
Us deixo aquí els poemes que pensava llegir, tres de meus, i una traducció de la poetessa sèrbia Zorica Sentic.

ODA A BARCELONA

Potser ningú no recorda que la ciutat
encara ens pertanyia,
o érem potser nosaltres, cèl·lules capil.lars
d’una cabellera digna i escabellada.
Qui ho diria?, que els signes dels temps
esdevindrien una poda d’hivern,
i tants de nosaltres,
com branques que besen les llambordes,
restaríem a fora.
Has estat ciutat grisa, i fosca, humida,
i quan vas decidir d’esdevenir virolada
has fet dels teus fills maldestres daltònics.
Avui ja no ets meva, ni nostra, ni teva,
ni Rosa de Foc, ni Laberint d’Ombres,
només una vanitosa ciutat del fum
de la desil.lusió i el desencís,
un vapor de somnis que s’esllangueix
a poc a poc,
mentre travessem els boscos d’arbres mutilats
en un trajecte d’incert retorn
que ens allunya de tu

Del recull "A la via morta", l’Emboscall, Vic, 2004

COM UNA GLACERA

La memòria, com una glacera
dibuixa incertes cartografies.
Sense camins ni dreceres presenta
inesperades clivelles obertes
sota els peus d?exploradors temeraris
en la blanca solitud oceànica.
La memòria, com una glacera
acumula tones d?antics records,
sediments de glaç que van navegant
riu avall, a la recerca d?un mar
càlid, on dissoldre les aigües sòlides
en la dolça salabror del silenci.
La memòria, com una glacera
vomita muntanyes de gel al mar,
que després suren errants, a mercè
dels corrents marins, vanitats humanes,
en trajectòries insospitades
fins esguerrar vaixells insubmergibles.

Del recull "Cartografia de la desolació". L’Emboscall, Vic, 2006

RETORNS A ITACA

Com cada juliol, tornaràs a Itaca.
El viatge serà llarg i inabastable.
Navegaràs, sota un sol abrusant,
per un riu d?asfalt, de tres carrils
amb una fràgil nau d?infinites singladures,
i entre esculls farragosos a cada frontera.
Com cada juliol, tornaràs a Itaca.
Traginaràs penosament l?incert botí
d?una guerra perduda a cada instant,
combatuda a l?alba dels suburbis
entre les glaçades negres de gener.
Com cada juliol, tornaràs a Itaca,
i impressionaran els teus relats
d?herois homèrics i èpiques dubtoses,
de murs ciclopis i cavalls de fusta,
que escoltaran bocabadats aprenents d?Ulisses.
Com cada juliol, tornaràs a Itaca,
i potser Penèlope haurà deixat d?esperar-te,
Telèmac renegarà d?un pare absent i derrotat
i qualsevol vespre d?estiu, vora el mar
sabràs que has perdut, per sempre, l?illa.
Cassandra anticiparà la teva mort,
un vespre d?hivern
al peu de la muralla de Troia
que amb les pròpies mans i a preu fet
has ajudat a bastir.

Inèdit del llibre a mig fer "Cabotatge" (2007)

LA POR

no saps pas d?on
delicadament
lentament
ve
arriba puntual
sempre a l?hora
sola potser
sense soroll
no diu res
no s?anuncia
et frega
t?acaricia
la sents
l?escoltes
s?asseu vora teu
el seu buit s?escampa
s?estira
t?abraça
t?agafa
s?instal·la
et penetra
et travessa
tremoles
plores
és dins teu
la por
puntual i cruel
la por sempre a l’hora

Traducció de l’original francès de la poetessa sèrbia
Zorica Sentic

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.