Dotze anys d’Espai de Dissidència

Aquest mes celebrem el dotzè aniversari. L’agost de 2006 vaig iniciar aquest bloc, amb el títol «La bitàcola de Xavier Diez», que després d’alguns canvis, actualitzacions, circumstàncies i transformacions que ens han envoltat arreu, es manté a la xarxa, molt més temps del que hauria pogut imaginar.

Des d’aleshores han estat 1.510 posts, 1,2 milions de visites, més de 2.000 comentaris, i un intent de participació en múltiples debats en un context sociopolític convuls, on he tractat d’ajudar a explicar el país. Les meves intencions inicials (i podria dir futures, quan siguem una República més o menys normal i la majoria ens puguem centrar en els nostres afers personals, consistia a treballar en aspectes culturals, històrics i d’afers internacionals, per als quals tinc més vocació que per a la política nacional. Tanmateix, ens ha tocat el temps que ens ha tocat, i això implica ésser ciutadans crítics, responsables, i quan convé, actuar.

Certament, els textos publicats han estat heterogenis. En bona mesura, també representen l’espai on centralitzo bona part del que publico a diversos mitjans. Tanmateix, el bloc, sempre dinàmic, sempre en vies d’actualització, representen una oportunitat única per posar per escrit allò que ronda pel cap, per articular discursos i reflexions. I sobretot per compartir-los en les xarxes. Fa ja 23 anys que vaig publicar el meu primer article a la premsa, i moltes coses han canviat des d’aleshores, ambl la irrupció de les xarxes socials, l’enfonsament del prestigi de la premsa escrita de referència, l’eclosió de la premsa digital, i la construcció, gairebé clandestina, del sistema de comunicació nacional català. M’enorgulleix haver participat en aquest procés històric a partir de les meves modestes aportacions.

M’agrada compartir aquest moment amb els lectors, alguns dels quals em segueixen pràcticament des dels inicis, i vull agrair-los de tot cor la seva paciència pels meus posts, sovint improvisats i amb unes formes millorables. Com tota vocació de dietari, sovint els textos són a corre-cuita i millorarien molt amb temps, paciència i moltes, moltes, moltes correccions. Com tot, hi ha textos dels quals em sento satisfet, i altres que hauria estat millor no publicar És el risc de participar de l’àgora. Ara bé, la recompensa de sentir-me acompanyat, compensa amb escreix totes les carències pròpies i els errors que pugui haver comès.

Com sempre, moltes gràcies per ser-hi. Seguim.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.