Toca desobediència

El problema de la resolució del tribunal de Slesvig Holstein és que ens ha fet dubtar d’allò que és evident. Que els delictes de què imputen els exiliats i els presos polítics són del tot inexistents. Que el funcionament parcial i partidari d’allò que anomenen justícia espanyola avergonyeix a qualsevol que tingui un mínim de sentit ètic i democràtic. Que, en realitat, el que assistim, i no només a Catalunya, és que el procés general contra els republicans és la continuació de la repressió política i jurídica d’aquells que es van rebel·lar contra l’ordre constitucional republicà el 36 i que van massacrar i reprimir a tots aquells que s’havien mantingut fidels a l’ordenament democràtic.

L’estat espanyol és un fake. El republicanisme català, o com ja he afirmat en més d’una ocasió, el que queda de l’Espanya republicana ha posat en evidència la monarquia constitucional, o el que és el mateix, la continuació del franquisme per la via borbònica. En aquest sentit, si bé l’1 d’Octubre català ha estat l’afirmació democràtica més extraordinària del segle a Europa, la ciutadania ha de continuar desafiant la dictadura. Sóc conscient que el moment és complex, ple de perills, i amb el feixisme desbocat entre la tebior de les nostres forces policials i el col·laboracionisme vichyssoise de bona part de catalans. Ara bé, com afirma el president Puigdemont, la dignitat democràtica obliga que els presos polítics no restin ni un minut més a la presó. Amb l’aval de la justícia europea, almenys amb un grau de neutralitat que sembla utòpic per aquestes latituds, hi ha prou elements perquè els responsables polítics entrin a Lledoners i Figueres i treguin els dissidents de les cel·les per tornar-los a casa seva. A partir de l’evidència de la justícia recreativa i el ressentiment encegat del nacionalisme espanyol, és hora que les institucions facin cas omís a un jutge que ha perdut tot sentit de la realitat i la justícia.

S’imposa, doncs, la desobediència. I s’imposa, també, la mobilització. Hem d’evitar els errors de fa uns mesos. Les institucions catalanes, executen la voluntat popular expressada a les urnes, i la societat mobilitzada evita qualsevol comportament arbitrari d’un poder espanyol en descomposició. El diferent tracte per als dissidents catalans i els violadors emparats per les forces policials, militars i jurídiques espanyoles són prou argument per ignorar ordres i resolucions injustes i inventades. Líders polítics que han demostrat la seva entresa moral tenen l’autoritat que ja no té un cap d’estat implicat en grans i ridícules corruptel·les.

Ara toca desobeir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *