Espai de Dissidència

El problema de la resolució del tribunal de Slesvig Holstein és que ens ha fet dubtar d’allò que és evident. Que els delictes de què imputen els exiliats i els presos polítics són del tot inexistents. Que el funcionament parcial i partidari d’allò que anomenen justícia espanyola avergonyeix a qualsevol que tingui un mínim de sentit ètic i democràtic. Que, en realitat, el que assistim, i no només a Catalunya, és que el procés general contra els republicans és la continuació de la repressió política i jurídica d’aquells que es van rebel·lar contra l’ordre constitucional republicà el 36 i que van massacrar i reprimir a tots aquells que s’havien mantingut fidels a l’ordenament democràtic.

L’estat espanyol és un fake. El republicanisme català, o com ja he afirmat en més d’una ocasió, el que queda de l’Espanya republicana ha posat en evidència la monarquia constitucional, o el que és el mateix, la continuació del franquisme per la via borbònica. En aquest sentit, si bé l’1 d’Octubre català ha estat l’afirmació democràtica més extraordinària del segle a Europa, la ciutadania ha de continuar desafiant la dictadura. Sóc conscient que el moment és complex, ple de perills, i amb el feixisme desbocat entre la tebior de les nostres forces policials i el col·laboracionisme vichyssoise de bona part de catalans. Ara bé, com afirma el president Puigdemont, la dignitat democràtica obliga que els presos polítics no restin ni un minut més a la presó. Amb l’aval de la justícia europea, almenys amb un grau de neutralitat que sembla utòpic per aquestes latituds, hi ha prou elements perquè els responsables polítics entrin a Lledoners i Figueres i treguin els dissidents de les cel·les per tornar-los a casa seva. A partir de l’evidència de la justícia recreativa i el ressentiment encegat del nacionalisme espanyol, és hora que les institucions facin cas omís a un jutge que ha perdut tot sentit de la realitat i la justícia.

S’imposa, doncs, la desobediència. I s’imposa, també, la mobilització. Hem d’evitar els errors de fa uns mesos. Les institucions catalanes, executen la voluntat popular expressada a les urnes, i la societat mobilitzada evita qualsevol comportament arbitrari d’un poder espanyol en descomposició. El diferent tracte per als dissidents catalans i els violadors emparats per les forces policials, militars i jurídiques espanyoles són prou argument per ignorar ordres i resolucions injustes i inventades. Líders polítics que han demostrat la seva entresa moral tenen l’autoritat que ja no té un cap d’estat implicat en grans i ridícules corruptel·les.

Ara toca desobeir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!