Una ruptura pendent i definitiva

Nota: Ressenya de Ferran Aisa publicada  al Suplement Cultural de El Punt Avui, divendres, 20 de març

Xavier Díez (Barcelona, 1965), llicenciat en filosofia i lletres per la UAB i doctor en història Contemporània per la UdG, s’ha especialitzat en la història intel·lectual i cultural del moviment llibertari i en l’estudi de la Transició. Fins ara ha publicat mitja dotzena de llibres d’assaig i recerca,
un parell de novel·les i diversos reculls poètics. Xavier Díez forma part del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Actualment és professor associat d’història contemporània a la Universitat
Ramon Llull.

Autonomia d’una ruptura tracta del distanciament de relacions entre Catalunya i Espanya que ha fet somiar a molts catalans la idea d’una secessió i proclamació de la independència de Catalunya.
Díez cerca les arrels històriques d’aquest conflicte que troba en la Segona Restauració espanyola impulsada gairebé el 1939 per Franco amb la victòria total de les forces anomenades nacionals com a prefaci de la restauració de la monarquia. L’autor de l’assaig analitza totes i cadascuna de les situacions
que van portar l’oposició reformista a pactar amb les forces moderades del franquisme per aconseguir una ruptura pactada que va iniciar el procés democràtic encara vigent en els nostres dies.

Una Transició que molts pinten de modè lica i que Díez la desfà per mostrar-nos que de modèlica no en va ser gens i, a més, exposa que des de 1975 aquesta ruptura frustrada i segrestada pels sectors més reaccionaris s’ha apoderat del relat espanyol. Un relat que coincideix massa amb el que ja es tenia d’Espanya durant el franquisme. Xavier Díez s’immergeix en la lluita per la democràcia a Catalunya i els pactes amb l’Estat espanyol que van servir per al retorn de Tarradellas, la instauració de la Generalitat de Catalunya i l’elaboració de l’Estatut. I s’immergeix en el camí emprès a Catalunya des de la Transició des d’una posició sociològicament antifranquista, políticament democràtica i nacionalment plural. Una Catalunya allunyada cada vegada més de l’Espanya monàrquica. Xavier Díez reflexiona sobre tots els moviments populars apareguts en els darrers anys com l’ANC, les CUP i el Procés Constituent. I finalment considera que l’actual situació polí- tica, social i nacional representa la gran oportunitat d’aconseguir la ruptura pendent i definitiva, la independència de Catalunya. Un bon assaig de Xavier Díez escrit amb flu- ïdesa i sense deixar-se cap dada principal de la història de la Transició espanyola.

x.diez (1)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *