Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Però no ha estat així sinó un malson de la nit al matí. La crisi (al principi econòmica) ha resultat més profunda; una crisi POLÍTICA, però també ÈTICA. En els darrers anys hem perdut el marc ètic capaç d’estimular la RESPONSABILITAT SOCIAL i un bon ÚS DE LA LLIBERTAT. Els responsables (?) polítics han demostrat molt poc respecte pels valors humans i socials que construeixen la democràcia. i el que tenim és la frustració i la desesperança.

Els protagonistes visibles de la vida pública tenen el deure URGENT de rectificar actituds i conductes que produeixen aquesta sensació de fracàs col.lectiu i han de recuperar pautes de compromís amb la societat que cal restaurar:

1. PERSEGUIR EL BÉ COMÚ. En una democràcia és fonamental. Per damunt dels interessos privats.

2. PERSEGUIR LA IGUALTAT ENTRE ELS CIUTADANS. Cal treballar per un Estat del Benestar que garantesca la dignitat de vida de les persones independent dels seus recursos econòmics i el seu nivell social.

3. HAN DE CANVIAR L’ORDRE DE VALORS. Els anys de bonança econòmica han propiciat una cultura de la irresponsabilitat i del diner fàcil, que ens ha dut CORRUPCIÓ, EVASIÓ D’IMPOSTOS i un CONSUMISME VORAÇ. Formes de vida que enfortesquen culturalment i espiritual l’individu i la societat amb valors com la SOLIDARITAT, la COOPERACIÓ, la PASSIÓ PEL SABER, l’AUSTERITAT, la PREVISIÓ o el TREBALL BEN FET.

4. DIR LA VERITAT. Mentir per tal d’amagar la realitat dels problemes o manipular l’opinió pública de forma interessada, ha estat un costum estés entre els nostres (?) líders polítics. La veritat finalment és tossuda i es posa en evidència creant desconfiança i desesperança entre els ciutadans. No es pot restablir la vida pública sense un ferm compromís per la VERITAT.

5. CULTURA DE L’EXEMPLARITAT. La corrupció la malversació de béns públics, el balafiament, el desinterés pel sofriment de qui pateix les conseqüències de la crisi, l’assignació de sous i retirs desmesurats produeixen indignació en ocasions, però també models de comportament social, pautes de funcionament que es presenten com a legítims a la societat: “el fi justifica els mitjans”, sempre s’ha dit. És una via perillosa i perversa que corromp la ciutadania.

6. REBUTJAR l’INASSOLIBLE. Per tal que una societat funcione bé cal que les lleis siguen clares i que s’hi apliquen, però també que la ciutadania rebutge les conductes inacceptables. Per tant no s’entendrà una recuperació de la democràcia sense la cultura del compromís social i la responsabilitat ciutadana en la construcció del seu propi futur. Permetre que els ciutadans siguen protagonistes del model de societat que s’està creant és un dels grans desafius d’un govern autènticament democràtic, que siga de FIAR.