Arran d’un correu electrònic del fill d’En Josep Lluís, vaig fer-me amb el llibre de Santi Vallés, Converses amb l’home subterrani, Josep Lluís Bausset, Tàndem edicions. L’he llegit i us el recomane de tot cor si no l’heu llegit encara. Va ser editat en l’any 2000. Avui és plenament d’actualitat. Bé, afegiria que caldria una actualització perquè el Josep Lluís ha seguit vivint (i per molts anys més) i ha viscut moltes coses en aquestes set anys. En l’actualitat en té 97. Esperem que puga celebrar el centenari envoltat dels seus i de totes i tots aquells que també l’estimem.
Jo sabia de la seua existència per les cròniques de Pilota publicades al LEVANTE-EMV. Us haig de dir que, encara que és el nostre esport nacional, no hi tinc passió, cosa contrària al meu avi matern que feia de "marxador" quan vivia al poble. Després, quan vaig arribar a l’ies "Ausiàs March" de Gandia, el catedràtic de Ciències Naturals, En José Ma Ferrairó, en algun esmorzar me’n parlà. I sabia que havia sigut professor d’institut, que anava al trinquet assíduament i poques coses més.
El llibre m’ha descobert un dels poquets "homenots" que ens queden vius als valencians. Han mort ja Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura, etc. I el llibre m’ha servit per recordar mon pare i la seua època. Ell tota la vida es dedicà al bancal. Era un home de poble. Però encara que es donava amb Josep Lluís quinze anys. Moltes de les coses que Bausset explica de la República, de la Guerra Civil, del franquisme, ell les visqué. No de la mateixa manera que Bausset però sí les visqué.
La segona cosa per a què m’ha servit el llibre és per saber de primera mà algunes de les coses que passaren entre Fuster i Casp. Evidentment estic completament al costat del Fuster. El Casp jugà a massa coses i volia ser la lloca del galliner.
El tercer motiu per què paga la pena llegir el llibre és perquè ens explica molt bé com anà, almenys a L’Alcúdia, la conversió del PSPV en PSOE, encara que avui el PSOE de L’Alcúdia deu ser dels poquets que queda un poquet "nacionalista".
També m’he assabentat pel llibre que Josep Lluís Bausset és de Paiporta. No en tenia ni idea. Que havia estat professor del Toni Ferrando a Xàtiva, etc. És allò que es diu "gaudir" llegint un llibre. Són converses entre el Santi Vallés i l’home subterrani, definit així per Joan Fuster. I crec que tenia tota la raó del món.
I una cosa que m’ha fet gràcia (perquè la desconeixia) és el cabreig que diu agafar quan el seu fill Josep Miquel diu d’anar-se’n a Montserrat i ingressar com a monjo de Sant Benet. La raó és molt humana: perquè ara sols el podria veure tres o quatre vegades a l’any.
Podria seguir escrivint sobre el llibre. Són 234 pàgines de bon contingut per tal de conéixer un poquet millor aquesta terra tan estimada, i molt En Josep Lluís Bausset. Que visca molts anys més! I si em llig En Santi Vallés, des d’ací li dic que cal una segona part d’aquests anys que no recull el llibre.
L’últim fragment del llibre és aquest:
Encara ho creu probable, després de tot el que ha viscut?
Home, és clar que no, però tampoc no vull que em faces més gran del que sóc. Crec que el que ha de de quedar d’un home és el que fa i no el que diga. Els fets són el que jo vull veure, i no el pico. D’això te’n podria posar molts exemples. Si he fet el que he fet per la llengua i la cultura no ha sigut per cap afany de notorietat, sinó simplement per ser fidel a la meua consciència . Per sort o per desgràcia, sóc un home de principis que no deixaré d’estimar-me la llengua i el meu Poble fins que el Nostre Senyor em lleve l’alé. Això sí, per a quan em mora, una cosa sí que he deixat ben clara: li he dit al rector del meu poble, que no em faça cap cerimònia si no la fa en valencià. És l’única cosa que demane!"
Això sí que és estimar el Poble i la llengua. Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recorde que quan va eixir el llibre este i començaren a proliferar els homenatges (merescuts, tot s’ha de dir) a la figura de Bausset, li ho vaig comentar a m’awelo (que deu ser un poc més jove qu’ell) i, & tota la innocència del món, me va contestar: «Bausset? Perô si jo mai l’ha vist fer res!» Subterrani total, per lo qu’es veu…
I me sé unes quantes anècdotes simpàtiques al voltant del tio Pepe Luis (una d’elles relacionâ & un bisawelo meu), perô ja te les contaré en persona en el pròxim sarão del lobby valldalbaidí!
P.S: i encâ m’en-recorde de la memâ aquella qu’em vas passar de la llengua de les assignatures, perô crec qu’a estes altures ja no té massa trellat qu’ho faça, no?