Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Fa uns mesos el món estava eixint de la tempestat de la pandèmia, quan en febrer (2022) es produeix l’inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, amb el pretext de “la segueretat i identitat de les seues fronteres” No cal oblidar que existeix un ocultament mediàtic de la resta de conflictes bèlics (Síria, Iemen, Palestina, Israel, Etiòpia, Marroc…) tan dolorosos i dramàtics. Però aquest conflicte es dóna al cor d’Europa i està desenvolupant-se davall una brutal ferocitat, sembrant mort i destrucció contra les poblacions. És un greu crim de guerra lliurat per les tropes russes que està al marge de tot el dret internacional. Estem davant un comportament semblant al de la invasió nord-americana a Iraq pel control del sistema energètic. El paper de l’OTAN i la seua contínua expansió cap als Països de l’est, davall el paraigües de “la protecció i seguretat”, té com a transfons, entre altres, assegurar el control energètic. Aquesta guerra, a més, està assentant un dur colp a l’esperança de combatre el canvi climàtic. La lògica de la carrera d’arments preval i els recursos que haurien d’anar destinats a la transició energètica i l’equitat internacional ara són destinats a l’economia de la guerra.

Basta recordar l’informe que publica el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el CANVI CLIMÀTIC (IPCC-2022) en què s’explica que ens encaminem cap a la catàstrofe si no es prenen mesures dràstiques. Ens diu que, a més del que ja sabem de l’augment de tormentes, inundacions, sequeres, incendis forestals i altres events climàtics extrems més freqüents i més severs, hem d’accelerar la transició global cap a l’energia neta, seguint els Acords de París, de no superar els 1,5 graus C. Per a això, no sols haurem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEIs) provinents de les energies fòssils, sinó que haurem d’eliminar part del carboni que ja està en l’atmosfera. El més urgent que podem fer per tal d’ajudar la natura a combatre el canvi climàtic és protegir els hàbits naturals de tot el món. I, evidentment, canviar el nostre model productiu i estil de vida cap a formes més austeres.

En realitat, vivim una emergència planetària amb una doble crisi: la climàtica i la pèrdua de BIODIVERSITAT. La varietat de la vida en la Terra ens proporciona serveis essencials per al benestar humà com roba, aliments i medicines. Però l’estem perdent a una velocitat alarmant. Un milió d’espècies de plantes i animals estan en perill d’extinció, hem perdut la meitat dels corals del món i cada minut es destrueixen àrees forestals del tamany de 27 camps de futbol, tal i com ens mostra el recent informe de Planeta Vivo 2022. Dit de manera resumida, les guerres, el canvi climàtic i els events meteorològics extrems exerciran un fort impacte en els aliments i intensificaran els processos migratoris.

Per a la condició humana, L’ALIMENTACIÓ SEGUEIX ESSENT LA PRIMERA NECESSITAT, un dret humà vital, com el pa de cada dia. Estem davant un món en emergència, post-pandèmic i en ple conflicte militar per l’optenció de recursos, on els aliments junt a les energies fòssils es converteixen en elements estratègics per a fer dany als altres. Com diu el poeta turc Nazim Hikmet: “El pa arriba per a tots menys per a la immensa humanitat,/ i el mateix l’arròs,/ i el mateix el sucre,/ i el mateix les teles,/ i el mateix els llibres… arribaran a tots menys pe a la immensa humanitat”.

Imatge: Sonderausstellung Deutsches Museum 100 Jahre Planetarium