Que tot el món perla de crisi econòmica i de les seues conseqüències, que, finalment, sempre som els mateixos qui la sofrim; i els governs, per exemple el nostre, quan regulen algun tipus d’ajut, quasi sempre és per a aquells que la provoquen i no per als que la patim no és cap novetat. Amb tres exemples ho tindrem clar del tot (si és que algú encara no ho té clar):
1r El relacionat amb el maó i les immobiliàries: el govern va regular un ajut a les immobiliàries per tal que els habitatges nous o recentment construïts pogueren tenir ús de lloguer, però no va regular cap tipus d’ajut per als que tenen una hipoteca per a 20 o 30 anys. On està el diner de les immobiliàries que fa poc es forraven de diner cobrant per un habitatge 300.000, 420.000 o més euros quan construir-lo no costava més de 120.000€? En els darrers mesos del 2008 les immobiliàries més grans de l’estat s’endugueren el 80% del seu capital per tal d’invertir-lo en les zones turístiques de Mèxic, Costa Rica, Nicaragua, etc.
2n Els preus dels productes agroalimentaris mai han estat tan cars per als consumidors i, a la vegada, tan barats per als productors (tret dels cereals) i la gran distribució mai no havia donat tants beneficis als seus accionistes. Què han fet els governs per tal de contenir aquest despropòsit? Res.
3r Durant el 2008 vam tenir dues apujades de les tarifes de la llum de consum domèstic. Un augment del 40% de la tarifa elèctrica per a reg i altres.
Va apujar el butà i el propà per damunt de l’IPC, van augmentar els costos de producció de les explotacions agrícoles i ramaderes una barbaritat. El gasoil agrícola va apujar el que volgueren les petroleres, apujaren els fertilitzants entre un 50 i un 100%, el pinso per al ramat un 30%, el transport de mercaderies es va disparar. Què han fet els governs per tal de frenar aqueixes apujades? Res, perquè tot el món coneix els guanys que han tingut i tenen les elèctriques, Repsol, Campa, Fertiberia, les fàbriques de pinso, etc.
La crisi ha explotat, però no podem ser ingenus. La crisi sabien que anava a arribar i estava calculada, i sabien que tard o prompte anava a passar perquè el model econòmic neoliberal actual, patrocinat per les facultats d’economia dels EEUU, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, assumit i copiat a Europa i l’estat espanyol, avui està en crisi i no té solució ni a curt ni a mitjà termini.
El model econòmic neoliberal, que impera en les transaccions econòmiques i en el comerç mundial, és INSACIABLE, no té CAP CONTROL DEMOCRÀTIC i IMPOSA sense escrúpols la seua DOCTRINA ECONÒMICA als governs del món, doctrina que explicarem en un pròxim apunt.
PD: Aquesta informació i comentari ha estat extret d’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.