Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Qui diu que no tenim dret a decidir? Perquè fa uns 300 anys ens conqueriren a Almansa, ja està tot dit. Per favor, homes de poca fe, com deia Jesucrist.

Acabe de rellegir una carta d’en Jordi Aznar i Martínez publicada al diari AVUI fa un temps. Però és totalment actual. Anava encapçalada amb una pregunta: Què diuen, senyors bisbes? I venia a dir que una nació, igual que el poble de Jesucrist tenia dret a viure fora de la dominació romana, també té dret a decidir si vol ser un estat sobirà. Per descomptat, que la nació és Catalunya i Euskal Herria. I, per extensió, i amb el temps, el País Valencià.

Continuava dient que alguns catalans pensen que tenen d’espanyols el que Jesucrist tenia de romà. Cou, veritat? Afirmava que no és pecat no sentir-se espanyol, com tampoc ho pot ser que un bosni no se senta iugoslau. El que sí és pecat és provocar una guerra per salvaguardar una unitat estatal, afirmació referida a Iugoslàvia.

Jesucrist també va dir, segueix el Jordi Aznar (no deu tindre res a veure amb Ànsar, clar), és la llei la que està feta per a l’home i no l’home per a la llei. Reflexionem tot el món, bisbes, polítics i poble.

I espere que no se m’interprete malament: Jesús tingué amics zelotes. I qui eren els zelotes? terroristes jueus de fa 2000 anys. Jesucrist, amb paraules, va fer que persones com Simó el Zelota abandonaren la lluita armada. Per tant, Bisbes i Polítics (del PP sobretot), facen del diàleg la seua consigna i deixen de negar drets reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans.

Gràcies. El Nostre Senyor els ho pague.