Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El passat 8 de març de 2020, Dia Internacional de la Dona, ja eixiren a les portes de diverses catedrals grups de dones defensant la seua igualtat a l’Església. L’any 2021, fou el dia 7, per ser diumenge, quan ens manifestàrem, bé en concentracions al carrer, bé a les portes de les esglésies i catedrals o als balcons amb llaços morats acompanyant el manifest de la Revolta de Dones a l’Església.

Moltes dones compromeses a l’Església, laiques i religioses, no estem disposades a seguir callades davant el que considerem un tracte injust en la nostra Església. Volem que se’ns considere com el que som, dones adultes i responsables de la nostra fe i els nostres actes en conseqüència amb aqueixa fe. Prou ja de tractar-nos com a pàrvules, com a immadures i com a faltes de formació.

Hi ha moltes teòlogues molt ben preparades i altres, que sense tenir cap títol acadèmic, ens esforcem per formar-nos cada dia en la nostra fe cristiana, tant a nivell teòric com pràctic. En els Moviments d’Acció Catòlica aqueix és el nostre model de formació: l’oració unida a l’acció, a la revisió, a mirar els esdeveniments amb ulls de Déu i la celebració de la nostra fe.

Estem cansades de tant patriarcalisme i volem tenir veu i vot en l’esdevenir de les nostres esglésies. Alguns pensen, equivocadament, que amb tot açò està en perill l’Església. Però no és així. Està en perill aquest mode de ser Església: patriarcal, piramidal, androcèntrica… Busquem i ens comprometem a formar una Església més acord amb el que creiem que va fer Jesucrist: una comunitat de germans i germanes. Elles, les deixebles, no sols el van seguir pels camins durant el seu ministeri públic, també l’acompanyaren en els seus moments més tràgics.

Existeixen teòlogues investigant i estudiant la Bíblia amb “ulls de dona”. Hi ha hagut moltes dones en la història d’Israel, en el Nou Testament i en l’Església, que treballaren i segueixen treballant per la seua religió. Però la història l’escrigueren els homes i en una societat on la dona no pintava res. Solament se la veia com a procreadora de fills per tal que seguiren la nissaga del “pater familias” (sempre al servei de les “necessitats” del baró”. Les dones en la Història de la Salvació han estat invisibilitzades.

El Papa Francesc va obrint, nomenant dones per a diversos llocs amb responsabilitat a l’Església: sub-secretària del Sínode dels Bisbes amb veu i vot, el lectorat i acolitat de la dona. Una pràctica de dècades en les nostres esglésies, però no en el Codi de Dret Canònic, que l’aprovà l’11 de gener de l’any 21, el 5 d’abril l’alemanya Sandra Schenell, es convertí en la diòcesi d’Essen (Alemanya) en “comissionada parroquial”. El seu treball és, sobretot, pastoral i administratiu. Un prevere administrarà els sacraments.

Caminem cap a un reconeixement de les dones a l’Església, però hem d’estar tots atents per tal que veritablement siguen servidores des dels seus llocs. Ull, no cometem els mateixos errors que en el patriarcat!

No volem donar-li la volta a la truita, sinó fer una truita nova entre tots, homes i dones. Volem una Església sinodal i amb el lloc que correspon als laics pel seu baptisme.

L’Església ha de deixar clara la igualtat i la sagrada dignitat de les dones com a filles fetes a semblança del Déu amorós i matern.

És hora de reconéixer, com diu Jhon Stuart Mill: “Els homes hem estat educats en la pedagogia del privilegi i ens hem limitat a exercir el poder… i a identificar l’universal amb el masculí”.