L'Hereu Riera

Del bloc de Joan Pinyol (“Mentiders amb sotana!”, 22/3/09), en trec aquesta perla, segurament provinent d’un dels collarets de “La Collares”:

Comentari: quins collons que té la burra! L’altre dia parlàvem dels negacionistes de l’Holocaust…, doncs aquí en tenim una versió carpetovetònica, del negacionisme, i servit per un benedictí, un teòric servidor de Déu entre els homes…
De què ens hem d’estranyar, però, si el capità d’aquesta baluerna amb seu a l’eterna Roma (eterna: immobilista) és un home a qui li pugen a les barbes gent com el bisbe Richard Williamson, un negacionista declarat que el papa romà s’absté de cridar a capítol, esmenar-li la plana i fer-lo quadrar? (De dimissió, que és el que tocaria, crec que no en gasten, en aquella casa). I gent com els integristes, no menys verinosos, deixebles del bisbe cismàtic Lefebvre (a qui, molt al contrari, Benet XVI va aixecar l’excomunió –perdó pontifici, en diuen- que li havia imposat Joan Pau II, igual que a l’esmentat Williamson, que també s’ha vist perdonat pel successor d’aquell en el tron de sant Pere)…; i no parlem de les cuques seguidores fidels d’aquell altre capellà també espanyolíssim, demòcrata de tota la vida i “turbosant intransigent” que va fer de Roma el seu Octopus Garden particular, i des d’on va estendre els tentacles a tot el món amb el seu curiós -i efectiu- mètode d’expansió…
El blat és molt i els segadors són pocs, però, és cert. I no tot ho fa malament, el Pontifex Maximus de l’església catòlica, apostòlica i romana: ara mateix acaba de fer una tournée triomfal per la “bella i soferta terra” africana, a escampar-hi les seves belles paraules de consol.

“Aixequeu-vos, poseu-vos a caminar”, ha dit el papa mòbil, estrenant-se en aquestes prèdiques davant els soferts indígenes africans, a qui també ha instat a combatre la plaga de la sida amb altres mètodes que no siguin la utilització del ditxós condó per a les relacions sexuals, que segons ell no serveix per a aquesta comesa: és molt millor l’abstinència, cagumcoi, i tant que sí! “Mireu el futur amb esperança, construïu alguna cosa destinada a durar i deixareu a les generacions futures una herència de reconciliació, justícia i pau”, va dir aquest dia a les seves ovelles negres, i va encoratjar-les a posar fi a les incessants guerres que assolen el continent, que “han destruït les famílies, han propiciat l’odi i la venjança i només han creat destrucció i injustícies”. Però no va dir quin és l’origen del problema: què les provoca, les guerres (les injustícies, podria ser?). I tampoc va dir com dimonis ho han de fer, els pobres africans, per aixecar-se i posar-se a caminar. Va deixar de dir moltes coses, però va dir missa, això sí, i alguna de veritablement multitudinària. (En una trobada multitudinària a Angola, a l’estadi Dos Coqueiros de Luanda, dissabte hi van morir esclafats dos joves per una allau humana, d’un munt de joves com ells que empenyien per poder acostar-se a veure el pontífex). Però entre el que va dir (que déu n’hi do!), i sobretot el que no va dir, em queda una pregunta al cap: què redimonis hi va anar a fer realment, en Benet XVI, a l’Àfrica?