L'Hereu Riera

El president Mas, en la inauguració de la subestació de la MAT a Bescanó:

«L’Ajuntament de Bescanó ha tingut el sentit comú per equilibrar els interessos propis i els del país. Ens calen actituds com aquesta, i espero que serveixi d’exemple, perquè hi ha infraestructures que s’han de fer perquè beneficien a tothom»

[Comentari de text: «Ja la tenim aquí». Amb aquesta frase de ressonàncies tan presidencials començava l’Oriol Mas la seva crònica al diari de dimecres passat, 1 de juny, sobre la inauguració de la subestació a Bescanó (la Selva) de la famosa, discutida, controvertida i finalment endossada MAT, la línia de molt alta tensió que partirà Catalunya com una clenxa del barber de Sevilla, només que en aquest cas el barber no és de Sevilla, sinó de Madrid, per variar.
«Després de catorze anys de conflictes, protestes, reclamacions i
divergències de tota mena», continuava el cronista, «a finals d’aquest mes la MAT arribarà a les
comarques gironines. Entrarà en funcionament fins a Bescanó, on ahir es
va inaugurar oficialment la subestació que hi ha construït Red
Eléctrica. Aquest és el punt final del primer pas de la interconnexió
amb França, dins el tram Sentmenat-Vic-Bescanó. En uns quinze dies es
començarà a posar en funcionament la subestació en període de proves, i a
finals de mes es compta posar-la en servei definitivament».
La resta de trams, explicava la informació, estan encara pendents del vistiplau del Ministeri de Medi Ambient, i fins que no tingui la declaració ambiental favorable l’empresa REE no podrà completar la línia. Però ¿algú pot dubtar que aquest moment arribarà, i sense trigar gaire més, havent vist com s’ha tirat al dret fins ara, deixant als opositors que diguessin missa?
Ja tenim, doncs, totes les nostres autoritats contentes amb la seva nova joguina, aquesta meravellosa i imprescindible “infraestructura del segle XXI” (i supermoderna, doncs, que em deixava aquest adjectiu). Que sigui tan necessària com diuen, ens ho haurem de creure, perquè, que jo sàpiga, encara és hora que ensenyin un informe tècnic com Déu mana que ho demostri. I haurem de creure’ns, també, que aquí no hi ha interessos ocults, que no hi ha més interès que l’interès públic…
Per què deu ser, però, que hom té la sensació que ens prenen per beneits que amb 4 raons ja passen? Mireu quin epíleg té aquesta historieta:
«Finalment, el president de Red Eléctrica de España, Luis Atienza, va
recordar que la infraestructura és “vital” per a les comarques gironines
i el sistema elèctric català i espanyol, ja que la interconnexió
permetrà integrar l’energia eòlica dins la xarxa i garantir el
subministrament: “Girona s’ha salvat gràcies a la crisi, perquè la xarxa
estava al límit per atendre els pics de consum i hi havia més risc
d’una apagada”».
Gràcies a la crisi, doncs, i gràcies a Luis Atienza, tan eixerit, i gràcies a les nostres autoritats, tan trempades, i a veure si un dia d’aquests, gràcies a la crisi, també, ens acaben d’una maleïda vegada aquests tristos trams assassins de carretera general a mig desdoblar, que ensenyen a tothom que hi passa les nostres misèries colonials (a més de les corones de flors pels morts en accident). I a veure si, la crisis mediante, ens estenen també (o ens deixen estendre), abans del segle XXII, la línia de tren mediterrània que ens connecti a Europa i ens tregui de l’estúpida inòpia espanyola.

La crònica periodística d’Oriol Mas es completava amb aquesta peça, a manera de desencantada conclusió. Al final, les autoritats sempre tenen a la seva disposició, ben guardat a la màniga per si l’han de menester, el cèlebre Article 26 :

«Una de les lleis bàsiques de l’electricitat és la que diu que les
càrregues –positiva i negativa– es repel·leixen si són del mateix signe i
que s’atrauen si són de signe diferent. Res a veure amb la realitat,
com a mínim la que es va poder palpar ahir a Bescanó. Els representants
del nou govern de la Generalitat i els de Red Eléctrica coincidien en
gairebé tot: els beneficis de la línia de 400kV, la necessitat
d’acceptar i facilitar aquestes infraestructures, el bon funcionament
del sistema de transport elèctric espanyol… I lluny de repel·lir-se,
convergien. Deien que el país requereix de noves infraestructures, i Red
Eléctrica vol fer les que li pertoquen com més aviat millor. La
presència del president Artur Mas va ser el millor exemple d’aquesta
sintonia, un gest que diu molt i que Luis Atienza va agrair públicament.
Que lluny que queda l’època del tripartit! Aleshores, una part del
govern –PSC– donava suport a la MAT entre Sentmenat i Baixàs i l’altra
part –ERC i ICV– en renegava i encapçalava les manifestacions. Unes
protestes en què, per cert, hi havia molts alcaldes de CiU. Amb el gest
d’ahir, Artur Mas va cridar a files i va deixar clar que no acceptarà
pals a les rodes als trams que falten del projecte. I per si de cas, va
ser més explícit i va lloar l’Ajuntament de Bescanó: “Ha tingut el
sentit comú per equilibrar els interessos propis i els del país. Ens
calen actituds com aquesta, i espero que serveixi d’exemple, perquè hi
ha infraestructures que s’han de fer perquè beneficien a tothom”. La
Generalitat farà de mediador amb els ajuntaments, i Red Eléctrica els
oferirà compensacions. I anar per feina, que dirien».
_________________________________

Docs per al debat:
 
—Albert Cortina Ramos, Nova cultura del territori i ètica del paisatge, pdf.
—Eva Alfama [et alii], Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials. Icària, 2007, Barcelona.
—Oriol Nel·lo, Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Ed Empúries, BCN, 2003.