L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Però Navarro (Reflexionem, germans)

Deixa un comentari
El candidat Pere Navarro (aviat Pere Navarrès) volia el seu debat a tres, i ja l’ha tingut, dimecres a la nit a 8 TV, on va fer, es veu, el paper de la trista figura. L’abanderat de “l’alternativa sensadata” va tenir la seva partida de ping-pong, però més aviat hi va fer el paper de jutge de banda…, més o menys com en el vídeo electoral del partit, on se’l veu atabalat i marejadot enmig del pim-pam-pum insensat dels altres jugadors. El debat es va fer, per cert, com recorda Nerea Rodríguez a la seva crònica, passant olímpicament d’ERC, tot i que aquesta formació “trepitja els talons tant a socialistes com a populars”.
El carismàtic cap de files socialista va dir després que amb aquest format de trio s’hi sentia més còmode…, ja és ben curiós, no et fot! Segurament encara s’hauria sentit més còmode si en el debat només hi hagués sigut ell… Ben cert, però, que li va agradar més que el de la setmana passada a TV3, amb set contrincants i un garbuix. Incomodat com estava, va fer un número molt divertit guixant quatre números a la part interior de la seva carpeta de campanya, per ensenyar-li al candidat convergent i cap del Govern que hi ha alternatives sensates a les retallades.
Més tard l’emularia la hiperactiva Alícia del PPC ensenyant a l’audiència un rètol, aquest imprès, amb una suma mal feta. Ja veiem com fent números la gent del PP es queda sola… i així ens va.
Per còmica, també podríem apuntar la sortida de mossèn Joan Herrera (aviat Joan Ferrera, com l’ha rebatejat Màrius Serra al vídeo de VilaWeb), que va dir que el dia que votem en referèndum no té clar per quina opció es decantarà, cosa que va donar peu als comentaris sarcàstics d’Oriol Junqueras, que no va deixar passar l’ocasió.

Ara: per gràcia de la bona, la del gargamellós i cínic sinistre d’Hisenda, Gargamel Montoro, que sense tallar-se ni un pèl va i s’apunta, amb aquella cosa que vol ser ironia i no és més que mala llet, a escampar els fems del diari El Mundo del Siglo XIX tractant Mas de corrupte, i exigint-li que “doni explicacions” davant dels espanyols. I això ho diu,  fent-se el pinxo, al cap de quatre dies d’haver-se ventilat a la premsa les escandaloses xifres d’evasió fiscal del Regne d’Espanya…, i després d’haver-se negat el seu partit a tallar ni un miserable cap per les responsabilitats del forat negre de Bankia; i després encara del no menys escandalós invent governamental de l’amnistia fiscal amb què comptaven que flotarien, com trunyos sobre l’aigua de la mar salada, les ingents quantitats de diner negre de les obscures grans fortunes estibades impunement als soterranis d’aquest Estat espanyol que és tot ell una broma, i que faria riure si no fos que fa plorar a tanta gent. Val a dir que avui mateix, en el míting de final de campanya, María Dolores de Cospedal ha secundat Montoro: en aquest quimèric Estat que governen amb mà de ferro i amb potes d’elefant, ets culpable fins que demostris que ets innocent, al contrari de totes les democràcies del món. Només faltava, per a la foto, que ressuscités de no sé quina mortalla el colpista Tejero Sesientencoño Molina, i ho ha fet: i ni més ni menys que per amenaçar el president Mas de denunciar-lo… per incitació a la secessió!!
I val a dir, per cert, que en el debat del senyor Navarro i dos més no va sortir per a res el tema de les presumptes corrupteles del president Mas, la família Pujol i Felip Puig, tema que, en canvi, sí ha sortit als actes electorals del socialista i la populista.
Potser van callar per no embardissar-se davant de les càmeres, o potser perquè el contrincant els feia respecte; si és així, podria ser que els en fes més encara en endavant, perquè Artur Mas diuen que els va acorralar fins a fer-los confessar que ni l’un ni l’altra no creuen (?) en el dret a decidir; i l’Alícia (Sanchis-Camatx, aviat), concretament, aquest dimecres confessava al diari que tampoc creu que Catalunya sigui una nació. El problema que té, aquesta noia, hem de deduir, és que no sap on viu; a partir d’aquí, ¿de què ens podem estranyar? Això sí: encara que no ho sembli, aquesta colla estimen un ou aquesta terra on els natius “fan coses”, com diu el políglota gallec:

El pitjor del vídeo: González Pons dient que valencians i catalans estem agermanats, per la sang i no sé quantes coses més,… en l’espanyolitat!
El millor: el doctor Rajoy dient, tot parpellejant-li un ull (voluntàriament o no, però es veu clar que sap que allò que diu no cola) que els seus fills són nascuts en aquesta terra, Catalunya, i que doncs és també la seva terra. Perfecte!
Ens agrada, que us agradi, nois… Ara bé: a què ve, tanta llepada? Us ho podeu creure que darrerament per aquests verals del nord-est perifèric s’està fent molt difícil vendre-hi segons quines motos? Deixeu de fer el paperot i deixeu descansar la llengua, que se us veu venir d’una hora lluny…, oi que m’enteneu?

Paro de seguida de fer volar gavines, però em pregunto encara què deu pensar l’Alícia del País d’Escudella, que en els seus omnipresents missatges electorals (aquests dies a la Xarxa era com un holograma impossible d’esquivar) no para de parlar de la divisió del país en dos, què deu pensar, deia, de la divisió de Catalunya en dos perpetrada a la ratlla del Pirineu el segle xvii, i que no va ser feta pas com a resultat de cap referèndum. Oi que no?

……………………………………………………………..

Mainada que m’esteu escoltant: diumenge tots a votar per la independència i contra la tonteria celtibèrica (incloses en aquesta, ep!, la catalana del narinantnarinantnarinant federalista, de la sucursal sincolicol pepera i dels bi-ciutadans pegamentoimedio), TOT EN UN SOL VOT! No deixeu passar aquesta gran ocasió, creieu-me, feu cas dels grans, per una vegada (i sense que serveixi de precedent, haha!). En tindreu una de bona per explicar als vostres néts.

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 22 de novembre de 2012 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.