L'Hereu Riera

Em segueix el record
del teu cos espigat
escapçat per la dalla,
ajaçat sota el sol,
confonent-se amb la pols
de la dura era,
barrejat amb la palla
de l’altíssim paller
de l’obscessiva Dama.
Anoto amb dolor
la intempestiva cita,
i esquivo la mirada
de les planes tan blanques,
ossos pelats pel voltor,
del seu llibre de visites.

_{Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
que mai més ens tornaríem a trobar,
ni que el vent d´altres terres
ens podria separar.
I, tancant els ulls,
el món girava
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
ens era igual,
no volíem fer-nos grans,
érem amics,
jo i els meus amics.}

_{Vàrem néixer amb la incertesa dels
seixanta
i he tornat a veure allà on els vam
deixar}.
_{Què n´hem fet d´aquells dies que,
només en un instant,
tancant els ulls
el món girava
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
estàvem junts,
no volíem fer-nos grans..
Érem amics,
jo i els meus amics},
_{ens hem fet grans.}