L'Hereu Riera

Estelades al Pirineu
Aquest any que el Tour ciclista a França ha fet una giragonsa i, tornant sobre els seus passos, ha fet acabar una de les etapes pirinenques al Tormalet, colós de colossos, i que ho va fer la tercera setmana de juliol, uns dies després de la macromanifestació del milió i mig de catalans pels carrers de Barcelona, les càmeres dels motoristes que segueixen els corredors ens van oferir imatges de milers de catalans a banda i banda de carretera fent onejar, al pas de la cursa, banderes catalanes, moltes d’elles amb l’estel, vermell o blanc. Mai n’hi havia vist tantes com aquest any. Sense comptar, és clar, l’edició de l’any passat, en què la ronda francesa es va endinsar en terres del Principat i va arribar a la mateixa capital, amb arribada d’etapa a la muntanya de Montjuïc. I de fet, la proliferació de quadribarrades, amb estrella o sense, és possible que sigui la continuació per inèrcia de la del 2009, en què Catalunya i el Tour, com ha dit algú, es van fer amics per sempre. (Una demostració d’aquesta bona sintonia seria la notícia, per confirmar, que properament, després del centenari de la volta francesa, aquesta arrencarà de Barcelona).
Enguany hi ha hagut una apassionant lluita, com tothom sap, entre el primer i el segon classificats: el madrileny Alberto Contador i el luxemburguès Andy Shleck, amb un afer de fair play pel mig –per a alguns massa poc, per a d’altres massa– entre els dos corredors, que s’han jugat la victòria per una escassa diferència de segons: només 39, crec. Als que ens agrada aquest esport –i més concretament el Tour, que és un tema a part–, ens ho hem pogut passar teta, sobretot en les etapes de muntanya, que aquest any han complert les expectatives de sobra. Hi ha ajudat la locució de la parella Carles de Andrés / Perico Delgado (TVE/Teledeporte), un altre clàssic del mes de juliol, tant, que semblen fets exprés per a aquesta feina. Potser és la força del costum, però per al meu gust ho fan prou bé (i tot i ser en castellà, no acabes amb mal de cap), i a més, en comparació amb altres locutors de la casa, gasten un espanyolisme bastant mesurat, que es pot suportar bé.
Això no obsta, però, perquè tinguin clar –més enllà del seu professionalisme– a qui donen suport i quins són els seus referents. (¡Que bé, quina meravella ha de ser poder parlar amb tota naturalitat de “nuestros corredores bla bla bla”…!).
En aquest sentit, ens van fer saber quina és la nova onada “roja” que s’acosta i sobre la qual haurem de nedar perquè no ens ofegui, nois: la del mallot de la Vuelta a Espanya 2010, que a partir d’ara serà (o ho tornarà a ser) de color vermell! Per si no en teníem prou amb el futbol i el bàsquet, ara els ciclistes… I espereu-vos que guanyi altre cop Contador…, que Déu ens agafi confessats!

Però parlem un moment de la Vuelta ciclista a España 2010, i d’un parell d’inquietants preguntes al vent, ara com ara sense resposta…

L’11 de Setembre, com el “14 Juillet”
En un apunt anterior, parlant també de bicicletes, em demanava el perquè de l’estrany canvi –del sospitós intercanvi– de dates de celebració de les dues rondes ciclistes peninsulars més importants: la Volta Ciclista a Catalunya (la tercera més antiga del món, després del Tour i el Giro), que se celebrava a principis de setembre, va passar a la primavera, i la Vuelta espanyola, que es corria a la primavera, va començar a córre’s, a partir del 1995, sense donar explicacions a ningú (que jo sàpiga, i m’agradaria molt saber-les) a finals d’agost i primeres setmanes de setembre, de tal manera que l’11 de setembre, que casualment és la Diada Nacional de Catalunya, si alguna cursa ciclista veuen passar els ciutadans de Catalunya en dia tan festiu i tan reivindicatiu per pobles, ciutats i carreteres del país no és pas la Volta Ciclista a Catalunya…
Aquí algú, volent-ho o no –que ja seria potra!–, va fer un negoci polític de tres parells de collons, i veient el senserround amb què es va perpetrar, el va fer amb una discreció digna de la millor màfia, ja ho crec que sí…

Una altra cosa també digna d’estudi, pel seu misteri, és l’absència a les grans rondes ciclistes d’un equip professional amb la “marca Catalunya”, sigui oficial (i prou, sisplau, de l’argument que no s’ha d’invertir “diner públic en interessos privats”, que a Espanya està plena d’equips esponsoritzats per caixes d’estalvis participades o per estaments directament governamentals: o tothom o ningú, no us sembla?) o bé privat, però amb clar arrelament al país, com passa al País Basc amb l’equip Eukastel Euskadi. ¿De debò ens hem de creure que a Catalunya no hi ha potencial per a un equip ciclista, tenint en compte, a més, l’aparador publicitari que representa?
Amb un equip català, manifestament del país, i disputant la Volta Ciclista a Catalunya les dues primeres setmanes de setembre, com abans (i en l’última cita del calendari anual, a més, cosa que la feia molt llaminera per als ciclistes professionals), el pas de la Volta per les carreteres del país seria una festa i una celebració popular de sentiment col·lectiu. Tant és així, que a algú se li devia acudir que això s’havia de tallar, abans que la Volta no es tornés una revolta. Per això crec que el canvi del calendari ciclista, per deixar-lo com havia estat sempre, és una cosa que des de Catalunya s’hauria de reivindicar. I més si el canvi anterior en sentit contrari, el de 1995, va ser una maniobra política, com tantes n’hem vist fer (o hem vist que miraven que no es veiessin fer) a les “autoritats” espanyoles esportives.
_________________

[_{Imatge de l’entradeta: fragment del cartell d’ERC incitant la població a treure i exhibir l’estelada al pas de la cursa francesa pel Principat, en l’edició del 2009}]