L'Hereu Riera

Tal dia com avui, el 7 de juny de l’any 1640, diada de Corpus Christi…
va tenir lloc a Barcelona un avalot que seria conegut com el Corpus de Sang i que va ser protagonitzat per un grup de segadors en el marc del descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). La diada del Corpus de Sang esdevingué punt inicial de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte duc d’Olivares, privat de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659).

[De la Viquipèdia]

…

Alguns ho ignoren, però és notori l’oportunisme dels portuguesos (“no s’hi val, a badar”, o “a badar, no s’hi val”, que rima amb Portugal: aquesta és, en tot cas, la lliçó de la història), que van aprofitar el sagnant episodi que es vivia a Catalunya, amb les tropes castellanes ocupants ocupades a reprimir la revolta, per declarar la independència respecte de la Corona hispànica (austriacista, llavors, tant se val), i així va néixer la famosa “autonomia que ens cal”, que és la de Portugal, i que permet als portuguesos, entre altres coses:

a/ anar pel món amb el cap ben alt.
b/ poder parlar portuguès sense tribunals castellans i sense ciudadanos presumptament cosmopolites i/o populars del país veí que es fiquin pel mig arrogant-se drets d’immisció lingüística en tota la vida social portuguesa, començant per l’escola.
c/ poder-la encertar i poder equivocar-se tot sols.
d/ tenir entrenadors de futbol de primer nivell, presumits i arrogants, que quan van a recollir premis internacionals fan els seus parlaments d’agraïment, orgullosos com paons (sense esmentar mai, per ignorància o no, a quin antecedent històric i a quins protagonistes deuen tant de pit per treure), en la seva llengua, i no com altres entrenadors (com un tal Pep Guardiola, també llorejat) que, tot i usar la seva amb la mateixa dignitat, sembla una raresa que ho facin, perquè sempre es troba pendent d’un fil i d’una espasa (la de la justícia castellana) amenaçant de tallar-lo.

_{Els Segadors}

_{Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!}

_{Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!}

_{Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.}

_{Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!}

_{Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.}

_{Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!}

[_{Per veure la versió antiga original, cliqueu aquí}]
___________________________________
 
[_{Il·lustració de l’entradeta: el President Lluís Companys en la commemoració del Corpus de sang davant l’estàtua de Pau Claris, a Barcelona, el 7 juny de 1936 o 1937. (Lluís Torrents / Archivo General de la Administración)}]