De Guatemala a Guatemejor. Dia 1
Deixa un comentari6 d’octubre de 2013, dg
Sortida de casa a les 3 de la matinada. Raquel, Julita, Francesc, Pau, Quico i Montse. Vénen en Jan, en Tano, en Bison i la Nikita, amb les furgones, i enfilem cap a l’aeroport de Barcelona (cap a la T1, la nova i antipàtica terminal).
Arribem a Madrid a mig matí. Xou amb el servei (CET) de minus, que tracten amb el cul, davant nostre, una dona gran de Monterrey, la senyora Dulce. En Tano els hi fot una bulla monumental. Amb la seva samarreta del plàtan i la bandera estelada estampats, feia un quadre digne de veure; però és que l’espectacle de la txoni del CET menant la pressa a aquella bona dona, que caminava a dures penes i reclamava com podia una cadira de rodes per desplaçar-se, ha sigut realment penós. (Anàvem tard, per enllaçar l’avió curt amb el llarg, i a més aquella part de les instal·lacions està en obres, que entorpeixen el trasllat). Jo li he dit, a la iaia mexicana, que es recolzés a la meva, i gairebé s’ha emocionat… A damunt que et fan passar pel tub del seu superaeroport de Barajas –una escala ridícula, en un viatge transoceànic que hauria de ser directe de Barcelona a Guatemala–, van i es comporten com uns primaris (no tots, és clar, només faltaria, però tot plegat és un absurd d’allò més prescindible).
Viatge llarguíssim, interminable, en l’Airbús d’Iberia: 10 hores sense moure l’esquelet del seient.
Arribem a Guatemala City sota la pluja, cap al vespre, hora local. Amb l’Angélica i la seva filla, Abigail, anem fins a Antigua Guatemala amb el bus d’en Tano. Se’ns fa fosc pel camí. Don Magno condueix amb molt de compte. Antigua és realment com deien: com fer cross pels carrers empedrats.
Passem pel taller de Transiciones, on faran nit en un habitatge adjacent en Tano, la Raquel i les seves cuidadores. En Jan, Quico i jo fem una cervesa al Parque, i a dormir, en un petit hotel proper… Un moment!: a la porta de l’hotel un senyor ens sent parlar i enceta conversa: “Sou catalans?!”. Es diu Miquel i és d’un poblet vora Terrassa; treballa per no recordo quina ONG i diu que fa vint anys que volta pel país, i que el coneix bé, és clar… Increïble. O no tant: aquell tòpic que diu que vagis on vagis t’hi trobes catalans deu estar justificat. En Miquel Calçada no deu tenir-ho pas tan complicat, per anar enfilant capítols dels seus “Afers exteriors” per a TV3…
___________________________________
nb: Aquí, en aquest país, la paraula puta, com a Cuba, és malsonant, igual que els renecs, que fan mal a les orelles.
L’Angélica ens informa així mateix, entre rialles, que casero (i casera) és l’amant d’un o d’una. I més: el significat de coger és ‘follar’ (‘xinar’, ‘cardar’, en gironí), com a Cuba, que també l’usen amb aquest sentit; no és exclusiu, doncs, de l’Argentina, com algú m’havia comentat. Promet ser molt entretingut, aquests pròxims dies, anar evitant de no ficar la pota…