La setmana passada van acabar, per fi, les restriccions anti-Covid d’una certa importància imposades per l’inefable Procicat. Queden la mascareta i determinades limitacions en aforaments, però la llibertat de moviments de les persones es pot considerar restablerta. Aquest lliure anar i venir de la gent ha arribat també als aeroports catalans, on fins ara un
Una usuària de Rodalies ha fet una descoberta sensacional al tren on viatjava i s’ha apressat a documentar-la i a difondre-la, tal com toca. Han aparegut bolets al sostre d’un vagó. La notícia, com no podia ser d’altra manera, ha suscitat des de comentaris irònics (suggeriments gastronòmics inclosos), sospites de notícia falsa (que no crec)
La vaga de maquinistes de la Renfe d’aquesta setmana ha ocasionat notoris inconvenients als ja de per si soferts usuaris del transport públic. La raó oficial de l’aturada, que ahir va acabar, fou la reclamació d’una millora prestació del servei (freei (freqüències, horaris i tal). Sempre m’ha fet gràcia, és un dir, que per reivindicar
Es pot considerar el troleibús un transport de cable? Sí i no. És discutible, però l’acceptarem com a un pop animal de companyia per tal de fer-li un forat en aquest bloc. Tot ve a tomb per la imminent publicació del llibre Los trolebuses en España y Portugal a l’editorial MAF, obra de Joan Alberich,
El Govern ha aprovat el Pla de Govern de la XIV Legislatura, un detallat programa estratègic que recull fins a 1.500 mesures agrupades en cinc grans àmbits o eixos. El quart, titulat “Per un país verd, equilibrat i connectat” és el que ens interessa aquí, ja que els apartats 4.3.3 i 4.3.4 desgranen totes les
Fa unes quantes setmanes parlàvem de la pel·lícula The commuter, on una desconeguda feia una insòlita proposta al protagonista mentre ambdós viatjaven en un tren regional de Nova York. La que comentem avui és la coneguda pel·lícula d’Alfred Hitchcock Strangers on a Train (1951). Basada en la novel·la del mateix títol de Patricia Highsmith, té un plantejament
Què feia jo el dia que van assassinar Kennedy? Segurament dormir, perquè era tard i jo només tenia sis anyets. Què feia jo el dia que l’home va caminar per primer cop per la lluna? Aquí era de nit i també estava dormint, coses dels fusos horaris. I què feia jo el dia dels atemptats
Afganistan, aquell remot país asiàtic, vesper de grups ètnics i protagonista central de totes les contradiccions i hipocresies de la diplomàcia internacional, torna a ser notícia. Deixo per a veus més autoritzades i ben informades els comentaris i les opinions que mereixen el fiasco de la intervenció nord-americana, el canvi en la consideració dels talibans
Constitueixen un subgènere en els formats de programa de televisió. Em refereixo als reportatges sobre ferrocarrils del món. L’esquema és sempre el mateix: un periodista s’embarca a la descoberta d’un país o d’un continent usant el ferrocarril com a mitjà absolut de desplaçament, tant pot ser un tren normal i corrent, de servei regular, com
Diumenge passat, l’apunt “Último viaje; muchas gracias por viajar” tancava Treneando, el bloc del bilbaí Mikel Iturralde (dreta). Amb encomiable constància, i des del desembre de 2008, Iturralde ha publicat cada dia, sense excepció, una notícia relacionada directament amb els ferrocarrils i els transports urbans (“Todo sobre el mundo del tren”, resa l’encapçalament del bloc).
He tornat a recórrer, com he fet altres estius, un tram de la Via Verda de la Terra Alta. Com se sap, forma part d’una adaptació de l’antic traçat ferroviari denominat de la Val de Zafán, que unia la Pobla d’Híxer (Aragó) amb Tortosa, part d’un projecte vuitcentista (1880) que pretenia fer arribar al tren
És possible visionar una pel·lícula on la trama transcorri, pràcticament en la seva totalitat, dins d’un tren? I tant! Per exemple, The commuter (estrenada en castellà com El pasajero), un film del 2018 de producció nord-americana però amb segell català, ja que el seu director és l’isclenc Jaume Collet-Serra. La (molta) acció transcorre en el que aquí
Ens són encara ben presents les impactants imatges de les inundacions xineses de la setmana passada, entre les quals les de vagons de metro amb els passatgers literalment amb l’aigua la coll. Ha de ser angoixant trobar-te atrapat en un d’aquests vehicles, sense possibilitat d’obrir les portes (suposo) i veure com el nivell de l’aigua
Ahir diumenge a les tres de la tarda va quedar inaugurada la nova estació Ernest Lluch, de la línia 5 del metro de Barcelona, dedicada al qui fou prestigiós professor i polític socialista, i que serà la número 170 de la xarxa (o la 173, segons les meves dades, però no és qüestió de discutir-ho).
Recupero el meu segon bloc de Vilaweb, inactiu des del 2019, per publicar-hi de nou apunts sobre la meva principal afició, els transports sobre vies o per cable. Ja vaig tractar aquest tema entre els anys 2012 i 2018 sota el títol Propera parada. Serà la meva modesta aportació al fascinant món del transport públic, que compta